En resum: El màrqueting per a restaurants és tot allò que fa que algú amb gana i sense pla acabi assegut en una de les teves taules: la fitxa de Google, els anuncis, Instagram, la web i el que expliquen de tu. No es mesura en likes; es mesura en reserves, trucades i gent que demana com arribar-hi. En 40 restaurants que gestionem, durant tretze setmanes de l'estiu de 2026, cadascuna d'aquestes accions va costar 0,48 € de mediana a Google Ads, i el 87 % van ser peticions de com arribar-hi. El que de debò canvia un local no és gastar més: és saber quins torns estan buits, posar-hi els diners i mirar només les xifres que importen. Aquesta guia explica per on començar, què es pot fer gratis el primer mes, quant costa quan es paga i com mesurar-ho sense enganyar-se (ni deixar que t'enganyin).
Hi ha un moment, gairebé sempre un dimarts a un quart de deu, en què mires la sala i els comptes et surten sols: tantes taules, tants sous, tantes cadires fent de cadires. I n'hi ha un altre, el dissabte a la mateixa hora, en què no dones l'abast, s'acaba el pa i poses la mà al foc que el restaurant va com una seda. Els dos restaurants són el mateix (i la cuina també, encara que el dissabte sembli que n'hi ha tres). El màrqueting per a restaurants va de la diferència entre aquests dos moments: d'omplir el dimarts sense regalar el dissabte. La resta (el logo nou, els seguidors, el reel amb la cançó que sona a tot arreu) està molt bé, però no paga la nòmina de la cuina.
Aquesta és la guia llarga, amb cadires per a tothom: escrita des d'una agència que només treballa amb restauració, amb xifres dels nostres comptes i la teoria justa, que la teoria no omple taules. Si tens pressa, salta a què fer gratis el primer mes. Si tens un restaurant i un dimarts, continua llegint.
Què és el màrqueting per a restaurants (i què no és)
Màrqueting per a restaurants és aconseguir que algú amb gana i sense pla et triï a tu, i que torni. Ja està. La resta és literatura. Tot el que hi ajudi compta: que la teva fitxa de Google digui la veritat sobre l'horari (sí, també els festius), que l'anunci surti a l'hora en què la gent decideix, que les fotos facin venir gana, que la web deixi reservar en dos tocs i que qui va venir dijous ho expliqui divendres.
El que no és: una col·lecció de mètriques que llueixen molt en una pantalla i no s'asseuen a cap cadira. Les impressions, l'abast, els seguidors i els «m'agrada» no paguen el peixater. Poden ser el principi d'alguna cosa, com un somriure a la barra, però no són el resultat. El resultat és una taula ocupada que no s'hauria ocupat sola.
Tampoc no és ben bé el mateix que el màrqueting gastronòmic en sentit ampli (marques de producte, fires, esdeveniments amb copa de benvinguda), encara que comparteixin eines. Aquí parlem de locals amb taules, cuina i torns: bars, restaurants, grups de restauració (que uns en diuen màrqueting per a hostaleria i altres màrqueting de restaurants: és el mateix amb una altra solapa). I si has arribat fins aquí buscant «com fer màrqueting per a un restaurant» esperant una llista de vint idees creatives, t'expliquem el final com qui et rebenta una pel·li: gairebé totes sobren. El que cal són cinc canals ben portats i un calendari al davant.
Abans de res: calendari de servei, hores mortes i marge per comensal
Cap campanya, cap reel i cap dissenyador amb ulleres de pasta no poden arreglar un restaurant que no sap quins dies li falten clients. Per això el primer no és triar canal. El primer és mirar tres coses que ja tens a casa, probablement en un calaix.
1. El calendari de servei
Vuit setmanes de reserves enrere, torn a torn. Marca els que s'omplen sols i els que fan pena. Això, i no un document de quaranta pàgines, és el teu pla de màrqueting per a restaurants, i cap en un full. Cou, però orienta. A partir d'aquí saps si el problema són els sopars de dimarts i dimecres, els migdies d'hivern o el dissabte del mes que ve. «Vull més gent» no és un objectiu, és un desig d'aniversari; «els sopars de dimarts i dimecres», això sí.
2. Les hores mortes (i les hores en què et busquen)
Les hores mortes de la sala i les hores en què la gent busca restaurant no coincideixen, i aquí es perden molts diners sense fer soroll. Als nostres comptes de Google Ads, un 11 % de les accions (demanar com arribar-hi, trucar, prémer reservar) passa abans de les dotze, un 31 % entre les dotze i les quatre, un 33 % entre les quatre i les vuit i un 24 % de vuit a dotze de la nit, amb el pic entre les set i les vuit del vespre. La gent decideix on sopar mentre el teu local és tancat, comprant cebes o fent la migdiada, que també és un dret. En un dels restaurants que portem, més d'una de cada quatre intencions de reserva naixia entre les vuit i les dotze del matí, amb la persiana abaixada. Apagar els anuncis «perquè som tancats» és una de les maneres més cares d'estalviar que coneixem.
Mostra: campanyes de Google Ads de 40 restaurants gestionats per BL Gastro, tretze setmanes de l'estiu de 2026 (juny–agost). «Acció» = demanar com arribar-hi, trucar o prémer reservar després de veure l'anunci. Són dades pròpies, no una mitjana del sector.
3. Quant val un comensal
Abans de gastar un euro a portar gent cal saber què deixa cada persona que entra. Tiquet mitjà menys el que costa el producte i la gent que el serveix: això és el que et pots permetre pagar per un comensal nou sense que et tremoli el pols. En un restaurant de barri que portem, amb una campanya encesa tot l'any i contingut gravat en servei real (sense actors ni amanides d'atrezzo), cada comensal que entra pels anuncis costa entre 0,50 i 1,75 €. Amb aquesta dada al davant, la pregunta de «quant hi inverteixo» es contesta sola: el que calgui per omplir els torns triats mentre cada comensal continuï sortint a compte.
Els 5 canals que mouen reserves
Hi ha centenars de coses que es poden fer, i algú t'intentarà vendre-les totes. N'hi ha cinc que, en restauració, mouen taules de debò. Van per l'ordre en què solen anar primer, que no és l'ordre en què solen vendre's.
Google Maps: la fitxa de Google
Quan algú busca «on sopar» des del mòbil (amb l'estómac ja decidit i el pla sense decidir) el que veu és un mapa amb tres locals. Ser-hi, amb l'horari correcte, fotos reals, la carta enllaçada i el botó de reservar funcionant, és el canal més barat que existeix: perquè és gratis i perquè aquella persona ja ha decidit sortir a menjar. Ho expliquem pas a pas a SEO per a restaurants. Un exemple: a Més de Vi, comparant el setembre de 2026 amb el de 2025, van baixar les peticions de com arribar-hi (−10 %), les trucades (−29 %) i els clics a la web (−17 %), i van pujar les reserves fetes des de Google un 23 %. Tres de quatre xifres cap avall i el negoci cap amunt: la gent reserva on li costa menys, i Google cada cop l'hi posa més fàcil sense sortir del mapa.
Dues peces de la fitxa mereixen capítol a part: les ressenyes, que cal respondre-les totes, també la del senyor que posa una estrella perquè plovia (ho expliquem a com respondre les ressenyes de Google d'un restaurant), i la llista completa del que una fitxa de Google de restaurant ha de tenir, punt per punt.
Google Ads: pagar pel dimarts, no pel dissabte
Els anuncis de Google són l'accelerador de la fitxa: fan que surtis a dalt del mapa i de la cerca quan algú busca restaurant a la teva zona. El que distingeix una campanya bona d'una de dolenta és a quins dies i a quines hores van els diners. Si se'l deixa anar a la seva, Google se'n va al dissabte com un adolescent a la nevera, perquè és allà i és fàcil; als nostres comptes, l'acció entre setmana costa un 9 % més que la de cap de setmana, i és l'única que omple una taula que no s'hauria omplert sola. Per això vam escriure publicitat per a restaurants: per què els dimarts es poden omplir igual que els dissabtes. Per veure xifres i un informe real, amb el nom tapat però els euros a la vista, hi ha quant costa Google Ads per a un restaurant; per al servei, Google Ads per a restaurants. Els exemples d'anuncis de restaurants que funcionen tenen article propi.
Instagram i les xarxes: el que passa a la sala, no un catàleg
Instagram no porta reserves tot sol, per molt que t'ho jurin, però en decideix moltes: és on la gent mira «com és» abans d'anar-hi. El que funciona és el que passa de debò al teu local, gravat en servei real, no un anunci disfressat de reel amb música d'ascensor modern. Ho expliquem a xarxes socials per a restaurants, i el servei complet (calendari, publicació, comunitat, contestar a qui pregunta si hi ha opció sense gluten a les onze de la nit) és a gestió de xarxes socials per a restaurants. Les fotos i els vídeos són la matèria primera de tota la resta, també de la fitxa i dels anuncis: mira-ho a fotografia gastronòmica. Què publicar a Instagram el 2026 i què explicar quan ja has ensenyat tota la carta tenen article propi.
La web: que es pugui reservar en dos tocs
La web d'un restaurant té una sola feina: convertir una visita en una reserva. Carta actualitzada, horari, botó de reservar que funcioni des del mòbil i que carregui abans que la persona tingui temps de canviar d'idea. No cal res més, i gairebé sempre n'hi ha de menys (una carta en PDF del 2023 amb el preu del vermut ratllat amb boli, per exemple). El que ha de tenir una web per a restaurants ho desenvoluparem en un article a part.
El boca-orella: ressenyes, premsa i la llista de clients
El canal més antic del món (la teva àvia ja el feia servir, i amb força èxit) continua sent el que més taules mou, només que ara deixa rastre: ressenyes a Google, una crítica, un influencer que de debò hi ve, un missatge a qui ja hi ha estat. En una obertura que portem, tres setmanes de dossier, sessió de fotos i relació directa amb els mitjans van donar 18 mencions a la premsa gastronòmica, sense agència de premsa externa ni canapès de més. Ho expliquem a influencers gastronòmics, crítics i premsa. El correu i el WhatsApp a la teva pròpia llista de clients (email màrqueting per a restaurants) i la marca que fa que et recordin (branding) són els dos radis que falten per escriure en aquest bloc.
| Canal | Què mou | Quan va primer | Què costa |
|---|---|---|---|
| Fitxa de Google (Maps) | Com arribar-hi, trucades, reserves des del mapa | Sempre. És el terra de tota la resta | Temps. És gratis |
| Google Ads | Més del mateix, els dies i les hores que tries | Quan hi ha torns concrets buits i la fitxa ja està bé | Inversió a part: la mitjana dels nostres clients està entre 350 i 600 € al mes |
| Instagram i xarxes | Que et triïn entre dues opcions; grups i celebracions | Quan hi ha material propi i algú que ho mantingui | Producció pròpia o servei |
| Web | Reserves i comandes sense intermediari | Quan la carta i el botó de reservar ja existeixen i funcionen | Un cop, i mantenir-la |
| Boca-orella (ressenyes, premsa, llista pròpia) | Repetició i recomanació | Des del primer dia: respondre ressenyes i guardar contactes | Temps, i premsa en obertures i canvis de carta |
Fixa't que l'ordre no és «primer el que és car». És primer el que ja està decidit (la gent que busca on menjar avui, ara, amb gana) i després el que ajuda a decidir. Gairebé sempre es fa a l'inrevés, i gairebé sempre surt a l'inrevés.
Màrqueting per a restaurants gratis: què fer el primer mes
Si no hi ha pressupost, hi ha feina. I mira per on: el que es pot fer gratis és, a més, el que més pesa. Aquesta és la llista amb què comencem nosaltres amb qualsevol local, abans que ningú tregui la cartera.
Setmana 1: la fitxa de Google, de dalt a baix
Nom tal com surt a la porta, categoria principal correcta (no «restaurant» si ets una pizzeria, que t'estàs fent l'interessant), horari real amb festius, telèfon que algú agafi, adreça que porti a la porta, enllaç a la carta i botó de reservar. Google explica de què depèn aparèixer als resultats locals: rellevància, distància i notorietat. La fitxa completa és l'única de les tres coses que depèn de tu al cent per cent, així que és per aquí per on es comença.
Setmana 2: fotos que semblin el teu restaurant
Deu fotos fetes amb el mòbil en servei real valen més que vint de banc d'imatges, amb la seva amanida que no és teva i la seva parella que somriu massa. La sala plena, tres plats que de debò es demanen, la façana de dia i de nit. Puja també la carta en text, no només en foto, perquè Google la llegeixi.
Setmana 3: les ressenyes, totes respostes
Les que hi ha i les que arribin, també la de l'estrella per la pluja. Google recomana respondre, i qualsevol que dubti entre dos llocs llegeix què vas contestar. Demana-les, sí, però sense oferir res a canvi, que les normes ho prohibeixen i a més es nota des de la lluna.
Setmana 4: el calendari i la llista
Dibuixa el calendari de servei de les vuit setmanes anteriors i tria dos forats (dos, no set). Comença a guardar el contacte de qui reserva, amb el seu permís, i envia un missatge al mes, curt i amb alguna cosa real: el canvi de carta, el menú de dijous, que han arribat els bolets. I publica a Instagram el que ja passa a la sala, sense producció: amb una publicació a la setmana que no sigui un anunci ja vas per davant de mig carrer.
| Setmana | Què fer | Com saber que està fet |
|---|---|---|
| 1 | Fitxa de Google completa: categoria, horari amb festius, telèfon, carta, botó de reservar | Busques el teu local des d'un altre mòbil i tot és veritat |
| 2 | Deu fotos pròpies en servei real i la carta en text | La primera foto de la fitxa és teva, no d'un client |
| 3 | Respondre totes les ressenyes i demanar-les sense recompensa | Zero ressenyes sense resposta a la fitxa |
| 4 | Calendari de vuit setmanes, dos forats triats, llista de clients, una publicació setmanal | Saps quins dos torns ompliràs i a qui avisar |
El que no és a la llista també diu alguna cosa: no hi ha logo nou, no hi ha sorteig d'un sopar per a dos, no hi ha «campanya de llançament» amb globus. Això ve després, si ve.
Quant costa el màrqueting per a restaurants
Depèn de què contractis, però donarem números, que per no donar-ne ja hi ha molta gent. A BL Gastro el servei comença a 295 € + IVA al mes, amb Google Ads o SEO local, i a partir d'aquí es combina la resta (xarxes, vídeo i foto, premsa, influencers, disseny, web). La inversió publicitària va a part i es decideix amb tu segons el local i l'objectiu: tenim clients que inverteixen des de 220 fins a 10.000 € al mes, però la mitjana està entre 350 i 600 € amb resultats òptims. Treballem a sis mesos amb sortida al tercer si no funciona, i cada mes et diem què ha costat cada comensal que ha entrat, en euros i sense adjectius.
Per què sis mesos i no «un mes de prova»? Perquè un restaurant té estacions (i l'agost, que és una altra cosa), i perquè les dues primeres setmanes de qualsevol campanya són d'aprenentatge de la màquina, no de resultats: jutjar-la aleshores és com puntuar un guisat als cinc minuts. A com triar una agència de màrqueting per a restaurants expliquem què preguntar abans de signar amb ningú, nosaltres inclosos. I si prefereixes fer-ho a casa, el cost és el teu temps: la fitxa, les ressenyes i el calendari són hores, no euros.
El que no val la pena pagar: packs de seguidors que mai no demanaran unes postres, «gestió de xarxes» que consisteix a publicar fotos de banc d'imatges amb una frase inspiradora, i campanyes sense un informe que digui quanta gent va demanar com arribar-hi, va trucar o va reservar. Si l'informe parla d'impressions, demana un altre informe. Si parla d'«engagement», demana una altra agència.
Com mesurar-ho: reserves, trucades i com arribar-hi (no impressions)
Aquí és on més s'enganya la gent, de vegades amb ajuda professional. El que importa, per aquest ordre: reserves (les que registra la fitxa de Google i les de la teva web o el teu sistema de reserves), trucades, peticions de com arribar-hi i, força més enrere, clics a la web o a la carta. Les impressions, l'abast i els seguidors no entren a la llista, per molt que vinguin en verd i amb una fletxeta cap amunt.
Tres avisos que ens ha costat aprendre (i algun disgust):
- No tot el que el panell anomena «conversió» és una persona. Als nostres comptes, només una de cada set conversions que reporta Google Ads és una acció real (com arribar-hi, trucar, reservar); la resta són interaccions, que és una paraula molt bonica per dir «algú va tocar alguna cosa». Si el teu informe diu «200 conversions», pregunta quantes són gent.
- Les xifres triguen a madurar. Una setmana de «com arribar-hi» llegida el dilluns següent encara pot créixer un 25 % cinc dies després. No decideixis res amb una finestra de menys d'una setmana tancada, per molta pressa que tinguis (i en tindràs).
- El de la fitxa i el dels anuncis no se sumen. Google compta la mateixa persona als dos llocs. Mira la fitxa com el terra real (és el que registra Google per si mateix) i els anuncis com el que s'atribueixen; no presentis mai el total com la suma de tots dos, que surt un número preciós i fals.
| Senyal | Què vol dir | On es mira |
|---|---|---|
| Reserves | Taules de debò; la xifra que mana | Fitxa de Google (reserves), el teu sistema de reserves, la web |
| Trucades | Intenció alta, gairebé sempre reserva o pregunta d'horari | Fitxa de Google, informe d'anuncis |
| Com arribar-hi | Algú va cap a la teva porta (o compara); la més abundant: 87 % de les accions | Fitxa de Google, informe d'anuncis |
| Clics a la web o a la carta | Interès; útil per veure què miren, no per comptar comensals | Fitxa de Google, Analytics |
| Impressions, abast, seguidors | Que t'han vist. Res més | En cap informe que decideixi un pressupost |
I una regla que val per a tot: compara mesos sencers amb el mateix mes de l'any anterior, no amb el mes anterior. L'octubre no s'assembla a l'agost en cap restaurant del país, tret que sigui a la Lluna.
Errors que veiem cada setmana
Vuit, per ordre de com de cars surten. Tots els hem vist aquest any i algun l'hem comès nosaltres, que no som de pedra.
- Deixar que la publicitat se'n vagi al dissabte. És on va sola, perquè és més barat. El dissabte s'omple igual.
- Apagar els anuncis quan el local és tancat. La gent decideix al matí i a mitja tarda. Els anuncis hi han de ser quan es decideix, no quan es menja.
- Una fitxa de Google que menteix. Horari vell, festiu sense marcar, telèfon que no agafa ningú. És l'error més barat d'arreglar i el que deixa més gent a la porta mirant el mòbil.
- Bloquejar «a prop meu». A les campanyes, treure les cerques de «restaurant a prop meu» per «estalviar» elimina justament la persona que és a dos carrers amb gana. Mai, en cap idioma.
- Muntar una campanya de migdia sense comprovar que algú busqui migdia. En un local de Barcelona que portem, dos mesos de cerques de «menú del día», «almuerzo» i semblants van sumar 116 impressions: menys de dues al dia. Si no hi ha demanda, els diners compren el que ja passava.
- Jutjar la setmana el dilluns següent. Les xifres maduren uns quants dies; la decisió presa amb pressa sol ser justament la contrària de la bona.
- Un pressupost diari que toca sostre tot el mes. Google pot gastar fins al doble del pressupost diari, però no més de 30,4 vegades al mes (ho explica a la seva pàgina sobre el pressupost diari mitjà). Si la campanya toca sostre des del dia 1, l'última setmana del mes es queda gairebé sense servir i sembla que ha baixat la demanda. No ha baixat la demanda: s'ha acabat el mes.
- Fotos de banc d'imatges. Es nota des de la lluna. I quan el client arriba i el local no s'assembla a la foto, la ressenya ho explica.
Següents passos: un article per canal
Aquesta guia és el mapa. Cada parada té (o tindrà) el seu article, escrit amb el mateix criteri: el que omple taules, amb xifres pròpies.
Estratègia i pla: pla de màrqueting per a restaurants · com triar una agència de màrqueting per a restaurants · màrqueting digital per a restaurants: quin canal va primer i quant demana cadascun · estratègies de màrqueting per a restaurants: les cinc que omplen taules (no likes).
Xarxes socials i contingut: xarxes socials per a restaurants · gestió de xarxes socials per a restaurants · Instagram per a restaurants: què publicar (i què no) · estratègia de continguts en gastronomia: què explicar quan ja has ensenyat la carta.
Publicitat i Google Ads: publicitat per a restaurants · quant costa Google Ads per a un restaurant · Google Ads per a restaurants · anuncis per a restaurants: 12 exemples que funcionen · email màrqueting per a restaurants: la newsletter que porta reserves.
SEO local, Google Maps i web: SEO per a restaurants · com respondre les ressenyes de Google d'un restaurant · web per a restaurants: què ha de tenir perquè reservin · fitxa de Google d'un restaurant: la llista de comprovació completa · SEO local i Google Ads per a restaurants: el servei, amb resultats reals.
Marca, foto, vídeo i premsa: fotografia gastronòmica · influencers gastronòmics, crítics i premsa · màrqueting gastronòmic: què és i què no · en preparació: branding per a restaurants.
Preguntes freqüents
El que ens pregunten abans de començar
Quant costa el màrqueting per a un restaurant?
A BL Gastro, des de 295 € + IVA al mes amb Google Ads o SEO local, més la inversió publicitària, que va a part: la mitjana dels nostres clients està entre 350 i 600 € al mes. Fer-ho a casa costa temps: la fitxa de Google, les ressenyes i el calendari de servei són gratis.
Per on començo si no tinc pressupost?
Per la fitxa de Google: categoria, horari real, fotos pròpies, carta enllaçada i botó de reservar. Després, respondre totes les ressenyes i dibuixar el calendari de servei de les últimes vuit setmanes per saber quins dos torns vols omplir. Tot això costa zero euros i unes quantes tardes.
Instagram o Google?
Google primer: allà hi ha la gent que ja ha decidit sortir a menjar i busca on. Instagram ajuda que et triïn entre dues opcions i a omplir grups i celebracions, però tot sol poques vegades porta la reserva del dimarts.
Quant triga a notar-se?
La fitxa de Google, en setmanes. Una campanya, entre dues i quatre setmanes a estabilitzar-se, i un trimestre per jutjar-la amb el calendari al davant. Per això treballem a sis mesos, amb sortida al tercer si no funciona: un mes de prova només serveix per provar la paciència.
Quina diferència hi ha entre màrqueting per a restaurants i màrqueting gastronòmic?
El màrqueting gastronòmic abasta marques de producte, fires, editorials i esdeveniments. El màrqueting per a restaurants se centra en locals amb taules i torns, i la seva mesura són les reserves, les trucades i la gent que demana com arribar-hi. El primer cap en una fira; el segon, a la teva sala un dimarts.
Què mesuro per saber si funciona?
Reserves, trucades i peticions de com arribar-hi, comparant mesos sencers amb el mateix mes de l'any anterior. Les impressions, l'abast i els seguidors no entren al compte, i el que registra la fitxa no se suma al que atribueixen els anuncis.