En resum: La web d'un restaurant té una sola feina: que algú que hi arriba des del mòbil, amb gana i sense paciència, reservi en dos tocs. Per a això calen cinc pantalles (inici, carta, reserves, on i quan, fotos del local), la carta en text i no en PDF, un botó de reservar que funcioni, fotos pròpies que pesin poc i les mateixes dades que a la fitxa de Google. Tota la resta sobra. A la nostra pròpia web, només canviant com es carregaven les fonts, la nota de velocitat en mòbil va passar de 65 a 96; a la d'un client, les fotos pesaven 40 MB a la portada. Si busques disseny web per a restaurants, això és el que cal demanar i el que cal deixar de demanar.
Hi ha webs de restaurant que són una obra d'art. Pantalla completa, música que arrenca sola, un vídeo de fum sortint d'un plat a càmera lenta i, en algun racó que ningú no troba, la carta en PDF de l'any passat. Les fa una agència que també fa webs d'arquitectes, i es nota. La gent que arriba a la web del teu restaurant no vol emocionar-se: vol saber si obres, què hi ha per menjar i com agafa taula. I ho vol des del mòbil, dreta, probablement a la porta d'un altre restaurant que està ple.
La web d'un restaurant té una feina: que reservin des del mòbil
El disseny web per a restaurants es jutja amb una sola pregunta: pot algú reservar des del mòbil en dos tocs sense renegar? Si la resposta és no, tant se val com sigui de bonica. La web no és un fullet ni un portfoli: és l'últim pas abans de la taula. La gent hi arriba des de la fitxa de Google, des d'un anunci o des d'Instagram, ja mig decidida; l'única cosa que pot fer la web és rematar la feina o espatllar-la.
Per això va després de la fitxa de Google en l'ordre de prioritats (ho expliquem a la guia de màrqueting per a restaurants): als nostres comptes, el 87 % de les accions que surten d'un anunci són peticions de com arribar-hi, que es resolen al mapa sense passar per la web. La web entra en joc per a allò que el mapa no resol: veure la carta sencera, reservar per a un grup, mirar com és la sala. I aquí ha de ser ràpida i clara, perquè hi arriba gent amb la decisió gairebé presa.
Les 5 pantalles que calen (i les 15 que sobren)
Una web de restaurant que funciona cap en cinc pantalles. Les de vint no és que en tinguin més: és que amaguen el que importa.
| Pantalla | Què hi ha d'anar | Què hi sobra |
|---|---|---|
| Inici | Quina cuina és, on és, si ara és obert i un botó de reservar visible sense fer scroll | El vídeo a pantalla completa que triga cinc segons a carregar-se i la frase «una experiència única» |
| Carta | Plats i preus en text, actualitzats, amb al·lèrgens | El PDF, el carrusel de fotos sense preu i la carta de temporada de fa dues temporades |
| Reserves | El motor de reserves obert, no un formulari que algú contesta demà | El «truca'ns» com a única opció i el formulari de set camps |
| On i quan | Adreça, mapa, horari amb festius, telèfon que es pot prémer i com arribar-hi amb transport públic | La pàgina de «contacte» amb un formulari i res més |
| El local | Fotos pròpies de la sala, la cuina i l'equip, en servei real | «La nostra filosofia» en 600 paraules i fotos de banc d'imatges |
I el blog, la història, els premis, la botiga, el càtering, la galeria d'esdeveniments? Si existeixen i tenen ús, bé; si hi són perquè «s'ha de tenir», són quinze pantalles que ningú no obre i que fan que la carta costi més de trobar.
Carta sempre al dia: text, no PDF
La carta en PDF és l'error més comú i el més car. Des del mòbil s'obre en una altra pestanya, cal fer zoom, no s'hi pot buscar i Google la tracta com un document a part, no com la teva carta: a la fitxa de Google ni tan sols hi apareix. En text, cada plat amb el seu preu és una línia que Google entén, que la persona llegeix sense zoom i que es canvia en un minut quan puja el preu de l'oli.
El mateix val per a la fitxa de Google, que admet la carta en text i la mostra dins del mapa; com deixar-la al dia, punt per punt, és a SEO per a restaurants. La regla és una: la carta viu en un sol lloc, es canvia allà, i web i fitxa la mostren. Si s'ha de canviar en tres llocs, al tercer canvi ja no en coincideix cap.
Reserves integrades: motor propi, TheFork, Restoo
El botó de reservar ha d'obrir un motor de reserves que confirmi la taula a l'instant: TheFork, Restoo, CoverManager o el que ja facis servir. Un formulari de «sol·licitud de reserva» que algú contesta quan pot és, a la pràctica, no tenir reserves en línia: qui escriu a les onze de la nit ja ha reservat en un altre lloc quan li contestes a les deu del matí.
Dues coses que vam aprendre amb un motor de reserves en un altre domini. Primera: l'enllaç ha d'anar directe al motor, no a una pàgina intermèdia que redirigeix. En un restaurant que portem, la pàgina de reserva va passar a redirigir al motor i, d'un mes a l'altre, les reserves van deixar d'atribuir-se als anuncis i a la web encara que les reserves totals pujaven un 68 %: el negoci anava millor i els informes deien el contrari. Segona: l'analítica ha de seguir la persona del domini de la web al del motor; si no, cada reserva apareix com si hagués arribat del no-res, i no sabràs mai quin canal l'ha portada.
I un detall de sala: el botó de reservar no és només de la web. També ha de ser a la fitxa de Google i al perfil d'Instagram, apuntant al mateix motor. A Més de Vi, per exemple, les reserves fetes des de Google van pujar un 23 % en un any mentre baixaven les trucades: la gent reserva allà on li costa menys.
Velocitat i fotos: com carregar ràpid amb fotos bones
Una web de restaurant lenta no és lenta pel disseny: és lenta per les fotos i per les fonts. En una web de client que vam heretar, la portada carregava 40 MB d'imatges, fotos a mida d'impressió pujades tal qual de la càmera; la més pesant va passar de 8,6 MB a 1,5 MB amb una eina gratuïta i sense que ningú notés la diferència en pantalla. A la nostra, només deixant de carregar les fonts des de Google i servint-les des del propi servidor, la nota de velocitat en mòbil va passar de 65 a 96 i el contingut principal va passar de trigar 8,5 segons a 2,2 a la prova de Google.
La recepta, que no costa diners:
- Fotos de 1.600 píxels d'amplada com a màxim, en format comprimit. Per a una pantalla sobren; per imprimir, ja tens l'original.
- Les fotos que no es veuen en obrir es carreguen després (càrrega diferida). El mòbil baixa primer el que és en pantalla.
- Res que arrenqui sol: ni vídeo de fons ni música. Si vols vídeo, amb una imatge de portada i que es carregui en prémer.
- Fonts pròpies, servides des de la teva web, no demanades a un altre servidor a cada visita.
I les fotos, bones: pròpies, en servei real, amb la llum del local. Una foto de banc d'imatges a la web d'un restaurant es nota des de la lluna, i quan el client arriba i la sala no s'hi assembla, ho explica a la ressenya. El material surt de la mateixa sessió que alimenta la fitxa, les xarxes i els anuncis: fotografia gastronòmica feta una vegada i usada a tot arreu.
Dades iguals a la web, la fitxa i les xarxes
Nom, adreça, telèfon i horari han de ser idèntics a la web, a la fitxa de Google i a Instagram. Idèntics de debò: el mateix «Carrer» o «Calle», el mateix telèfon amb el mateix format, el mateix horari de festius. Google compara, i quan no coincideix, desconfia de tots tres. I la gent també: si la web diu que obres a les 20 h i la fitxa a les 20:30, algú arriba a les 20:10 i es troba la persiana a mig pujar. El que ha de tenir la fitxa, punt per punt, és a fitxa de Google d'un restaurant.
Les ressenyes van en el mateix paquet. No cal copiar-les a la web (i als anuncis de Google ni tan sols es poden posar); cal que les de la fitxa estiguin respostes, també les dolentes, perquè qui mira la web mira la fitxa tot seguit: com fer-ho és a com respondre ressenyes de Google d'un restaurant.
Quant costa i terminis realistes
Una web de cinc pantalles amb la carta en text, el motor de reserves integrat i fotos pròpies no és un projecte de mesos. El que l'encareix i l'allarga és el que sobra: les quinze pantalles, el vídeo a pantalla completa, l'animació del logo. El que de debò porta temps són dues coses que no depenen del dissenyador: tenir la carta tancada amb preus i tenir les fotos fetes. Amb això a la mà, es mesura en setmanes.
El que ningú no pressuposta i cal demanar: el manteniment. Una web de restaurant que ningú no actualitza es converteix en una porta oberta. En una altra web que vam heretar hi havia 913 comentaris d'spam i 28 entrades brossa publicades per un robot, perquè una porta d'administració que ja no es feia servir continuava oberta des de feia mesos. Tancar-la va costar deu minuts; que ningú no hi mirés, quatre mesos. Pregunta qui actualitza la carta, qui actualitza el sistema i qui mira si alguna cosa s'ha trencat, i quant costa cada cosa al mes.
Preguntes freqüents
Abans d'encarregar la web
Necessita web un restaurant si ja té fitxa de Google i Instagram?
Per sortir al mapa, no: això ho fa la fitxa. La web serveix per a allò que el mapa no resol: la carta sencera amb preus, reservar per a un grup, veure la sala i que Google llegeixi el que ofereixes. Si no l'has de mantenir, millor una fitxa impecable que una web abandonada.
Puc posar la carta en PDF?
Pots, però des del mòbil s'obre a part, cal fer zoom i la fitxa de Google no la mostra com a carta. En text, cada plat amb el seu preu es llegeix sense zoom, s'hi pot buscar i es canvia en un minut.
Quin motor de reserves hi poso?
El que confirmi la taula a l'instant i el que ja faci servir la teva sala: TheFork, Restoo, CoverManager o el propi. L'important és que el botó de la web, el de la fitxa de Google i el d'Instagram obrin el mateix motor, amb enllaç directe i sense pàgines intermèdies.
Quant triga a fer-se una web de restaurant?
Setmanes, no mesos, si la carta està tancada amb preus i les fotos fetes. El que allarga el termini gairebé mai no és el disseny: és esperar la carta i les fotos, o afegir pantalles que ningú no obrirà.