En resum: Una estratègia de màrqueting per a un restaurant no és una llista de canals: és decidir quins torns vols omplir, amb quins diners i com sabràs si ha funcionat. Les cinc que ens funcionen a Barcelona, per ordre: gastar en els dies fluixos i no en el dissabte; deixar la fitxa de Google impecable abans de pagar res; gravar el que passa a la sala durant el servei real; enviar la gent a reservar amb tu i no només a demanar per una plataforma; i mesurar comensals, no clics. En un grup de quatre locals, moure el pressupost del cap de setmana al dilluns i al dimarts va portar un 31 % més de reserves entre setmana en un trimestre, amb la mateixa inversió. Aquí va cadascuna, amb el que costa i el que cal descartar.
Si busques «estratègies de màrqueting per a restaurants» et sortiran articles amb vint-i-cinc: fes Instagram, tingues web, demana ressenyes, fes un sorteig, posa un cartell. Això no són estratègies, són canals, i una llista de canals és el que et porta a tenir un TikTok abandonat, una web del 2021 i un dimarts buit. Una estratègia és decidir què vols que passi (el dimarts ple), amb quins diners, en quin ordre i com ho comprovaràs. Portem restaurants, grups i marques a Barcelona i, al final, sempre són aquestes cinc.
Per què la majoria d'«estratègies» són llistes de canals
Perquè és més fàcil escriure «obre un TikTok» que preguntar quin torn et falta. Les estratègies de màrqueting per a restaurants que es copien d'un blog a l'altre parteixen del canal (Instagram, Google, la web) i no del problema, i per això qualsevol restaurant acaba fent el mateix que el del costat: les mateixes fotos de plats, el mateix sorteig d'un sopar per a dos, el mateix «segueix-nos per a més». El que canvia el resultat no és l'eina: és saber què vols omplir i què et sobra.
Per això com fer màrqueting per a un restaurant comença pel calendari de reserves i no pel mòbil. Quins dies estan fluixos? Quin servei s'omple sol? Quant et deixa un comensal? Amb aquestes tres respostes, les cinc estratègies de sota s'ordenen soles. Sense elles, qualsevol cosa que facis és decoració. El mapa complet, amb tots els canals al seu lloc, és a la guia de màrqueting per a restaurants; això és la part de «per on començo i en quin ordre».
Estratègia 1: dies fluixos primer (pressupost per dia, no per mes)
L'estratègia que més taules mou és la més avorrida: deixar de pagar pel dissabte. Gairebé totes les campanyes es configuren amb un pressupost mensual que Google reparteix com vol, i Google el reparteix cap on hi ha més gent buscant, que és el divendres i el dissabte a la nit. És a dir, pagues perquè vingui gent que hauria vingut igualment, i el dimarts es queda com estava.
El que fem és a l'inrevés: el pressupost es posa per dies i per hores, en els torns que costen d'omplir, i s'apaga en els que s'omplen sols. En un grup de quatre locals que portem, vam moure els diners del cap de setmana al dilluns i al dimarts seguint el seu calendari de servei: mateixa inversió total i un 31 % més de reserves entre setmana en un trimestre, sense tocar el dissabte. No hi va haver cap idea creativa; hi va haver un full amb els torns i un canvi d'horari a la campanya. Com es fa, pas a pas, és a publicitat per a restaurants: per què els dimarts poden omplir igual que els dissabtes.
I funciona perquè als nostres comptes un terç de les accions passa entre les quatre i les vuit de la tarda, quan la gent encara no ha decidit on sopar: un anunci a aquella hora un dimarts arriba a temps; el del dissabte a les nou arriba a qui ja té taula.
Estratègia 2: fitxa de Google al dia abans que res
Gratis i, tot i així, la que més restaurants tenen a mitges. Quan algú busca «on sopar» veu un mapa amb tres locals i decideix amb l'horari, les fotos, les ressenyes i el botó de reservar. Si la teva fitxa diu que tanques els dimarts des de fa dos anys, no hi ha campanya que ho arregli.
La xifra que ho posa al seu lloc: en 40 restaurants que gestionem, el 87 % de les accions que surten d'un anunci són peticions de com arribar-hi, i van a parar a la fitxa de Google, no a la web ni a Instagram. O sigui, que fins i tot quan pagues, el que la gent mira és la fitxa. Per això va abans que qualsevol altra cosa que costi diners: horari amb festius, categoria correcta, fotos pròpies fetes en servei, la carta en text, i totes les ressenyes respostes, també la del que va posar una estrella perquè plovia. Com deixar-la al dia és a SEO per a restaurants, i la fitxa punt per punt, a fitxa de Google d'un restaurant.
Estratègia 3: contingut gravat en servei real
La tercera estratègia és deixar de produir i començar a ensenyar. Ningú no obre Instagram per veure anuncis de restaurants, però molta gent, abans de reservar, obre el teu perfil per veure «com és»: si la sala està viva un dijous, què s'hi menja de debò, si hi ha terrassa. El que respon a això no és una sessió amb actors ni un muntatge de vuit plats amb música de catàleg: és el que passa a la sala, gravat amb un mòbil durant el servei.
Les dades ens ho repeteixen. En un restaurant que portem, de 40 reels de sis mesos, els que van funcionar millor (també quan els vam fer servir com a anunci) van ser els que ensenyaven el lloc, no els plats, i duraven entre 12 i 22 segons; els de més d'un minut no els acabava ni el 10 %. Un muntatge de plats podria ser de qualsevol restaurant; una sala plena un dijous a dos quarts de tres només pot ser la teva. Què publicar cada setmana és a Instagram per a restaurants, i com gravar-ho sense que sembli un anunci, a xarxes socials per a restaurants.
Estratègia 4: reserves directes, no només delivery
El delivery i les plataformes de reserva porten gent, però es queden una part de cada comanda i, el que és pitjor, es queden el client: el seu telèfon, el seu correu i la pròxima vegada que tingui gana són de la plataforma. L'estratègia no és sortir-se'n (en molts barris no es pot), sinó que el camí més curt porti a reservar amb tu.
Això vol dir tres coses concretes. Que el botó de reservar de la fitxa de Google, de la web i del perfil d'Instagram obri el mateix motor, amb enllaç directe i sense pàgines intermèdies; que la web deixi reservar des del mòbil en dos tocs (el que ha de tenir és a web per a restaurants); i que guardis, amb el seu permís, el contacte de qui reserva, per enviar-li un missatge al mes amb alguna cosa real: la carta nova, el menú del dijous, que han arribat els bolets. És el canal més barat per taula que existeix, i el que menys restaurants fan servir; com muntar-ho és a email màrqueting per a restaurants.
Una dada de sala per calibrar: a Més de Vi, les reserves fetes des de Google van pujar un 23 % en un any mentre baixaven les trucades. La gent reserva on li costa menys. Si on li costa menys és la teva fitxa i la teva web, el client és teu; si és una app, és de l'app.
Estratègia 5: mesurar comensals, no clics
La cinquena sosté les altres quatre: saber si funcionen. Aquí l'enemic no és la falta de dades, és l'excés: Google et donarà impressions, clics i un gràfic que sempre puja; Instagram, abast i seguidors. Res d'això és una persona asseguda a la teva taula.
El que mirem nosaltres és quantes persones van demanar com arribar-hi, van trucar o van prémer reservar després de veure l'anunci, i quant va costar cadascuna. Als nostres comptes, cadascuna d'aquestes accions va costar 0,48 euros de mediana l'estiu passat. Dos avisos perquè el número no enganyi: només una de cada set «conversions» del panell de Google és una persona (la resta són clics a la carta i a la web), i les peticions de com arribar-hi continuen creixent fins a un 25 % cinc dies després, així que una setmana no es jutja fins a la següent. I després, l'únic que importa: les reserves del mes contra les del mateix mes de l'any passat, no contra el mes anterior.
| Estratègia | Què demana | Com es mesura | Quan es nota |
|---|---|---|---|
| Dies fluixos primer | Inversió en anuncis (els nostres clients, entre 350 i 600 € al mes de mitjana) i una revisió setmanal amb el calendari de reserves al davant | Reserves en els torns triats i cost per acció | Un trimestre |
| Fitxa de Google al dia | Una tarda i una hora a la setmana | Com arribar-hi, trucades i reserves des de la fitxa | Dues o tres setmanes |
| Contingut en servei real | Un mòbil durant el servei i una sessió al mes | Retenció dels vídeos i reserves dels que es fan servir com a anunci | Un mes |
| Reserves directes | Un motor de reserves enllaçat a fitxa, web i Instagram, i una llista de clients | Reserves directes davant de les de plataformes | Un trimestre |
| Mesurar comensals | Un informe al mes que parli de persones, no d'impressions | Cost per acció i reserves contra el mateix mes de l'any anterior | Des del primer mes |
Les xifres de cost per acció, com arribar-hi i franges horàries surten de 40 restaurants que gestionem a BL Gastro durant tretze setmanes de l'estiu del 2026; el +31 % és d'un grup de quatre locals en un trimestre i les dades de reels, d'un sol restaurant. Són dades pròpies, no una mitjana del sector.
Què descartar: sortejos, descomptes permanents, vanity metrics
Igual d'important que el que cal fer és el que cal deixar de fer, perquè tot això competeix per la mateixa hora lliure a la setmana:
- Els sortejos encadenats. Un sorteig d'un sopar per a dos porta seguidors que volen sopar gratis, molts d'una altra província, i ensenya la teva clientela a esperar el següent. Un a l'any, amb motiu; mai un al mes.
- Els descomptes permanents. El «20 % entre setmana» omple una vegada i devalua la resta: el client aprèn a esperar l'oferta. El plat que només hi ha el dimarts ensenya a venir el dimarts sense tocar el preu de res.
- Les mètriques de vanitat. Seguidors, impressions, abast, «engagement». Si l'informe que et donen no diu quanta gent va demanar com arribar-hi, va trucar o va reservar i quant va costar cadascuna, no és un informe: és un fullet. Les sis preguntes que cal fer a qui t'ho ven són a com triar agència de màrqueting per a restaurants.
- Començar pel que és car. Anuncis abans de tenir la fitxa al dia i una web que reservi és pagar per enviar gent a una porta tancada. L'ordre dels canals, amb el que demana cadascun, és a màrqueting digital per a restaurants.
Cas: +31 % de reserves entre setmana en un trimestre
El grup té quatre locals a Barcelona i el mateix problema als quatre: divendres i dissabte plens, dilluns i dimarts a mitges. Fins llavors, la campanya de Google tenia un pressupost mensual i Google el gastava on hi havia més cerques, que era el cap de setmana. És a dir, els diners pagaven taules que ja estaven venudes.
El que vam fer no té res d'enginyós: un full amb el calendari de servei de cada local, el pressupost repartit per dies i hores cap al dilluns i el dimarts, local a local (perquè el dimarts fluix d'un no és el de l'altre), i la mateixa inversió total. Vam apagar el dissabte. Tres mesos després, un 31 % més de reserves entre setmana, amb el cap de setmana intacte. El que el grup havia estat pagant com a «màrqueting» era, en realitat, una subvenció al seu millor dia.
Els canals eren els mateixos abans i després; el que va canviar va ser la pregunta: no «on ens anunciem», sinó «quin torn volem omplir». Com fer aquest full és al pla de màrqueting per a restaurants.
Preguntes freqüents
Abans de triar estratègia
Quina és la millor estratègia de màrqueting per a un restaurant?
La que apunta al torn que et falta. Per a la majoria de locals és gastar en els dies fluixos i no en el dissabte, amb la fitxa de Google al dia abans de pagar res. En un grup de quatre locals això va suposar un 31 % més de reserves entre setmana en un trimestre, amb la mateixa inversió.
Com fer màrqueting per a un restaurant sense pressupost?
Fitxa de Google completa i amb totes les ressenyes respostes, fotos i vídeos propis fets durant el servei, i una llista de clients a qui escriure una vegada al mes. Les tres costen temps, no diners, i són el terra de tota la resta.
Funcionen els descomptes i els sortejos per omplir un restaurant?
Omplen una vegada i ensenyen el client a esperar el següent. Funciona millor donar un motiu real per venir un dia concret (el plat que només hi ha el dimarts) sense tocar el preu de res.
Quant triga a notar-se una estratègia de màrqueting en un restaurant?
La fitxa de Google, en dues o tres setmanes; els anuncis per dies, en un trimestre, que és el mínim per jutjar res en hostaleria: un mes té festius, un altre pluja i el tercer un pont. I es jutja en reserves contra el mateix mes de l'any passat, no en clics.