En resum: El màrqueting gastronòmic és tot allò que fa que algú triï un menjar, un producte o un lloc on menjar abans d'haver-lo tastat: el que troba a Google, el que veu a les xarxes, les fotos, el que en diu la premsa i el que li expliquen. Abasta restaurants, grups de restauració, marques de producte, fires i editorials, i es mesura diferent en cada cas: reserves en un restaurant, vendes en una marca, assistents i cobertura en un festival. Ho fem des de Barcelona amb 26 clients d'aquests quatre tipus; aquí va què és, en què es diferencia del màrqueting per a restaurants a seques, tres exemples reals i quan val la pena pagar algú (o fer un màster) per fer-ho.
«Màrqueting gastronòmic» és una d'aquelles expressions que sonen a màster car i a foto d'un plat amb fum. I una mica d'això hi ha: si ho busques a Google, les primeres pàgines són escoles i agències, totes amb un vídeo d'un xef mirant a l'horitzó. Nosaltres fa anys que ho fem per a restaurants, grups, marques i fires, així que ho explicarem sense fum, amb el que de debò inclou, el que no, i el que costa.
Què és el màrqueting gastronòmic, en 60 paraules
El màrqueting gastronòmic és el conjunt d'accions que fan que algú triï un menjar, un producte o un lloc on menjar abans de tastar-lo, i que hi torni després: la fitxa de Google i els anuncis, les xarxes, la fotografia i el vídeo, la premsa i els esdeveniments. S'aplica a restaurants, grups de restauració, marques d'alimentació i beguda, fires i editorials. Es mesura en reserves, vendes o assistents, mai en seguidors.
Això és tot. La resta són eines, i cada tipus de negoci en fa servir unes de diferents. Per al cas concret d'un local amb taules i torns tenim una guia llarga a part: màrqueting per a restaurants. Aquest article va del paraigua sencer.
En què es diferencia del màrqueting per a restaurants: producte, marca i territori
El màrqueting per a restaurants és un cas particular del gastronòmic: té una adreça, un horari i un llibre de reserves, i per això gairebé tot passa per Google Maps i pels anuncis programats als torns fluixos. Així que surts del restaurant, canvien tres coses: el producte (una ampolla o un formatge es venen a molts llocs i no tenen torn de sopars), la marca (pesa més que la ubicació, perquè no hi ha ubicació) i el territori (una fira o una denominació d'origen venen un lloc, no un local).
| Qui | Què ven | Canal que pesa més | Què es mesura |
|---|---|---|---|
| Restaurant | Taules en un lloc i a una hora | Fitxa de Google i anuncis per dies i hores | Reserves, trucades i com arribar-hi; cost per comensal |
| Grup de restauració | Diversos locals, de vegades diverses marques | El mateix, local a local, sense que un local es mengi el pressupost d'un altre | Reserves per local i per torn |
| Marca de producte | Una cosa que es compra a la botiga, en línia o a la carta d'altres | Fotografia i vídeo, xarxes, premsa i punts de venda | Vendes i distribució, no visites |
| Fira, festival o editorial | Un lloc i uns dies, o una publicació | Comunicació prèvia, cobertura durant i material després | Assistents, participants i repercussió |
L'error més habitual és aplicar la recepta de l'un a l'altre: anunciar una marca de producte com si fos un restaurant («a prop teu», «reserva ara») o portar la comunicació d'un festival com si fos un bar («segueix-nos»). El que es ven mana sobre com es ven.
Exemples reals: una obertura, un grup de quatre locals i una fira
Tres casos nostres, de tres tipus diferents, perquè es vegi que la paraula «gastronòmic» no vol dir el mateix en cadascun.
Una obertura: premsa abans que el local existeixi
Tres setmanes abans d'obrir, dossier de premsa, sessió de fotos professional i relació directa amb els mitjans, sense agència de premsa externa. Resultat: 18 mencions a la premsa gastronòmica a l'obertura. Aquí el màrqueting gastronòmic és periodisme de proximitat: saber a qui li interessa què, i tenir les fotos fetes abans de trucar. Com es treballa amb periodistes, crítics i influencers gastronòmics, amb el que val la pena perseguir i el que no.
Un grup de quatre locals: moure els diners, no gastar més
Vam moure el pressupost d'anuncis del cap de setmana a dilluns i dimarts, local a local, seguint el calendari de servei del grup. Mateixa inversió total i un 31 % més de reserves entre setmana en un trimestre, sense tocar el dissabte. Aquí el màrqueting gastronòmic és aritmètica amb el llibre de reserves al davant, i res de creativitat.
Una fira: Terra i Gust 2026
Tres dies al Parc de la Ciutadella, a la festa de l'alimentació sostenible de Barcelona que organitza l'Ajuntament amb Gastronomia de Proximitat i Slow Food Barcelona. Fotografia, vídeo i comunicació amb tres persones: vídeo previ per anunciar-la, material lliurat cada dia per a les xarxes i, al cap de dos o tres dies del tancament, entre 100 i 200 fotos editades i el vídeo resum ordenats per dia i participant. Aquí no hi ha reserves per comptar: hi ha un esdeveniment per explicar mentre passa. Ho expliquem a fotografia i vídeo de fires i esdeveniments gastronòmics.
I les marques de producte, que no tenen ni taules ni dates: gelats, pa, cava, conserves. Per a elles la feina és gairebé sempre imatge i distribució: fotografia gastronòmica feta per vendre en una botiga o a la carta d'un altre, xarxes que ensenyin el producte en ús i premsa quan hi ha novetat. És el cas en què menys pesa Google Maps i més pesa la foto.
Què fa una agència de màrqueting gastronòmic i què no
Una agència de màrqueting gastronòmic fa el que el negoci no pot fer entre serveis: portar els anuncis setmana a setmana, gravar al local i publicar amb constància, parlar amb la premsa quan hi ha notícia, i lliurar un informe que digui què ha costat cada client que ha entrat. En el nostre cas, només restauració i alimentació, pocs clients alhora i sis mesos de contracte amb sortida al tercer.
El que no fa, per molt que ho prometi: arreglar una carta que no ve de gust, un servei amb presses o un producte que no es distingeix del del costat. El màrqueting gastronòmic porta la gent fins a la porta, la botiga o la parada; de la porta endins, és cosa de qui cuina. I tampoc no hauria de vendre seguidors, impressions ni «abast»: si l'informe no parla de reserves, vendes o assistents, no és màrqueting gastronòmic, és decoració.
Com començar sense agència
Depèn del que venguis, però el primer mes és gratis en els quatre casos:
- Restaurant: la fitxa de Google completa, les ressenyes respostes i el calendari de servei amb els dos torns que vols omplir. La llista sencera és a la guia de màrqueting per a restaurants.
- Grup: el mateix, local a local, i un calendari per local, perquè el dimarts fluix de l'un no és el de l'altre.
- Marca de producte: deu fotos pròpies del producte en ús (a la taula, a la botiga, a la mà), la llista dels llocs on es ven, al dia, i una publicació setmanal que ensenyi el producte i no el logo.
- Fira o esdeveniment: la llista de què cal fotografiar abans que comenci (el plat, les mans, el públic, el programa, el lloc) i a qui cal avisar abans, no després.
El que es paga ve després, quan això està fet i hi ha un torn, un lineal o unes dates concretes per omplir.
Formació: quan té sentit un màster
Si has buscat «màrqueting gastronòmic» t'hauran sortit tres màsters abans que aquest article. La nostra opinió, amb tot l'afecte: un màster té sentit si vols treballar en una agència, en un grup de restauració o en una marca d'alimentació, perquè et dona el vocabulari i la xarxa de contactes. No té sentit si el que tens és un restaurant i vols omplir el dimarts: això s'aprèn amb el llibre de reserves, la fitxa de Google i tres mesos d'anuncis ben mirats, i costa força menys que un màster.
I si ets en el segon cas i et sobra una tarda a la setmana, comença pels articles d'aquest blog en l'ordre del pilar: són gratis, no tenen treball final i parlen del teu dimarts.
Preguntes freqüents
El que ens pregunten sobre el màrqueting gastronòmic
Màrqueting gastronòmic i màrqueting per a restaurants són el mateix?
No del tot. El màrqueting per a restaurants és un cas particular: un local amb adreça, horari i reserves, on gairebé tot passa per Google Maps i els anuncis. El gastronòmic abasta també grups, marques de producte, fires i editorials, i cadascun es mesura diferent.
Què fa una agència de màrqueting gastronòmic?
Anuncis setmana a setmana, fotografia i vídeo al local, xarxes amb constància, premsa quan hi ha notícia i un informe mensual amb el cost de cada client que ha entrat. El que no fa és arreglar la carta ni el servei.
Quant costa el màrqueting gastronòmic?
A BL Gastro, des de 295 € + IVA al mes amb Google Ads o SEO local, i a partir d'aquí es combinen la resta de serveis segons el que venguis. La inversió en anuncis va a part: la mitjana dels nostres clients és entre 350 i 600 € al mes.
Cal un màster de màrqueting gastronòmic?
Per treballar en una agència, un grup o una marca, pot ajudar. Per omplir el teu restaurant, no: la fitxa de Google, el calendari de servei i tres mesos d'anuncis ben mirats ensenyen més i costen menys.