En resum: L'email màrqueting per a restaurants és un correu al mes a la gent que ja ha vingut, amb un plat, una data i un botó de reservar. És el canal més barat per taula que existeix i el que menys restaurants fan servir, perquè la llista no es fa sola: es fa al formulari de reserva, amb una casella que la gent marqui de debò. En un restaurant que portem, en exportar els contactes del sistema de reserves, només al voltant del 5 % havia acceptat rebre comunicacions; la resta no es podia fer servir per a res. Aquí va quan té sentit una newsletter, com aconseguir correus sense molestar, què enviar, què costa, què mesurar, i quan és millor WhatsApp.
Hi ha dos tipus de correu de restaurant. El que arriba el dia 1 amb «Novetats de novembre!», un logo enorme, tres fotos de banc d'imatges i cap motiu per obrir-lo, i el que diu «dimarts hi ha arròs de calamar, queden dotze taules» amb un botó a sota. El primer s'esborra sense llegir; el segon omple un dimarts. La diferència no és l'eina ni el disseny: és tenir alguna cosa a dir i una llista de gent a qui de debò li interessa. El primer ho resol la carta; el segon és el que gairebé ningú fa bé.
Quan té sentit una newsletter en un restaurant (i quan no)
L'email màrqueting per a restaurants té sentit quan ja tens clients que tornen i alguna cosa que canvia: carta de temporada, plat del dia, esdeveniments, celebracions. És a dir, en gairebé qualsevol restaurant de barri, en els de grup i en els que omplen celebracions d'empresa. És l'últim canal de l'ordre que proposem a la guia de màrqueting per a restaurants, i ho és per una raó: necessita una llista, i la llista es construeix amb tot l'anterior (la fitxa de Google, la web que reserva, els anuncis).
No té sentit quan el local viu del turista que no tornarà, quan no hi ha ningú que l'escrigui (una newsletter que surt quan es pot és pitjor que cap) o quan el que es vol és captar gent nova: per a això hi ha la fitxa i els anuncis. El correu no porta clients; fa tornar els que ja ho eren. Fidelitzar clients en un restaurant és això, i no un programa de punts.
Com aconseguir correus sense molestar: reserva, wifi, esdeveniment
La llista no es compra (és il·legal i, a més, inútil: ningú reserva en un restaurant perquè li escrigui un desconegut) i no es fa demanant el correu a taula, que incomoda tothom. Es fa allà on la gent ja t'està donant les seves dades:
- El formulari de reserva. És el 90 % de la llista. Qui reserva ja ha escrit el seu nom, el seu correu i el seu telèfon; només falta una casella, no marcada per defecte, que digui alguna cosa concreta: «vull que m'aviseu de la carta nova i dels plats de temporada, un correu al mes». Les caselles genèriques («accepto comunicacions comercials») les marca molt poca gent: en un restaurant que portem, en exportar els contactes del sistema de reserves, només al voltant del 5 % havia acceptat. El que diu la casella importa tant com que existeixi.
- El wifi del local. Si l'accés demana un correu, que demani també el permís, amb la mateixa frase concreta. És una llista menys fidel que la de reserves (inclou qui va venir un cop de pas), però és gratis.
- Els esdeveniments i les celebracions. Qui organitza un sopar d'empresa o un dinar de trenta et deixa el seu contacte i tornarà a necessitar-te l'any que ve. És el contacte més valuós de la llista: apunta'l.
I el requisit que s'oblida: el motor de reserves ha de deixar exportar els contactes amb el seu consentiment. Si el botó de reservar de la teva web envia a una plataforma que es queda les dades, la llista és de la plataforma. El que ha de tenir la web perquè això no passi és a web per a restaurants; per què convé que la reserva sigui teva i no d'una app, a estratègies de màrqueting per a restaurants.
Què enviar: 1 correu al mes amb plat, data i botó de reserva
Un al mes. No «quan hi hagi alguna cosa», perquè llavors no surt mai, ni cada setmana, perquè llavors s'esborra sense obrir. Un correu al mes, el mateix dia del mes, amb tres coses i cap més:
| Part | Què porta | Què no porta |
|---|---|---|
| Assumpte | El plat o la data, amb nom: «Arròs de calamar els dimarts», «Han arribat els bolets» | «Novetats de novembre», «No t'ho perdis!», emojis en fila |
| Cos | Una foto pròpia del plat o de la sala, tres línies escrites per qui cuina, i el dia o els dies en què passa | El logo gegant, el banc d'imatges, la història de la família, cinc seccions |
| Botó | Un: «Reservar», que obri el motor de reserves directament, sense passar per la home | Tres botons, «segueix-nos a Instagram», enllaços a la web «per saber-ne més» |
| Peu | Adreça, horari i l'enllaç per donar-se de baixa, visible | Res que amagui la baixa: qui no vol el correu, millor fora de la llista |
El contingut surt del mateix lloc que el d'Instagram i el de la fitxa de Google: el producte, la temporada, l'equip i el barri. La foto del plat que vas gravar per al reel és la foto del correu; com s'organitza això per no produir tres vegades el mateix és a estratègia de continguts en gastronomia. I qui l'escriu és qui cuina o qui porta la sala, no una agència: tres línies amb veu pròpia venen més que deu paràgrafs correctes.
Eines senzilles i cost
No cal un CRM. Cal una eina que guardi la llista amb el seu consentiment, enviï un correu al mes amb un botó i et digui qui ha fet clic. Mailchimp, Brevo o MailerLite ho fan, tenen pla gratuït per als primers centenars de contactes i una plantilla en blanc que és l'única que hauries de fer servir. El que costa de debò no és l'eina: és l'hora al mes d'escriure'l i els deu minuts d'exportar els contactes nous del motor de reserves.
Tres coses que cal mirar abans de triar: que importi la llista des del teu sistema de reserves sense barallar-s'hi (Restoo, TheFork, CoverManager exporten a full de càlcul), que l'enllaç de baixa funcioni sol, i que mesuri els clics al botó de reservar, no només les obertures. Si tens la llista en un full de càlcul i menys de cent contactes, encara no necessites ni això: necessites que la llista creixi.
Mesurar: reserves des del correu, no obertures
Les obertures no serveixen: el correu es compta com a obert quan el programa de correu carrega la imatge, l'hagi llegit algú o no. El que es mesura és una altra cosa:
- Clics al botó de reservar. És la dada de l'eina que importa. Si el botó porta al motor de reserves amb un paràmetre que identifiqui el correu, també sabràs quantes d'aquestes persones van acabar reservant.
- Reserves del dimarts. Si el correu del dia 1 parla de l'arròs dels dimarts, mira els dimarts d'aquell mes contra els del mes anterior. És la mesura més tosca i la més honesta.
- Baixes. Poques és normal; moltes de cop és que el correu no era el que la casella prometia.
I un avís sobre la llista com a eina d'anuncis, que és el primer que proposen les agències: Google necessita al voltant de mil contactes actius perquè una llista serveixi per mostrar-los anuncis, i el 5 % de consentiment d'un sistema de reserves no hi arriba ni de lluny. Si algú et ven «remàrqueting als teus clients» amb dos-cents correus, et ven fum; com s'anuncia un restaurant de debò, i per què els diners van als dies fluixos, és a Google Ads per a restaurants i a quant costa Google Ads per a un restaurant.
WhatsApp com a alternativa per a locals petits
Per a un local amb una sala i una llista de cent persones, WhatsApp funciona millor que el correu: es llegeix, es contesta i es reserva al mateix lloc. Les regles són les mateixes i una més: permís explícit, un missatge al mes, el plat i la data, i mai un grup. Les llistes de difusió de WhatsApp Business envien el mateix missatge a cada contacte per separat, però només arriben a qui té el teu número guardat, així que el primer missatge és «guarda'ns, t'avisem de l'arròs dels dimarts». El whatsapp màrqueting per a restaurants ben fet s'assembla molt al que ja fa l'amo d'un bar amb els seus habituals, només que apuntat.
Quan la llista passa d'uns centenars, el correu escala millor: es programa, es mesura i no depèn d'un telèfon. Molts restaurants acaben amb tots dos: WhatsApp per a les celebracions i els grups, que pregunten per aquí, i el correu mensual per a la resta.
La dada del consentiment (al voltant del 5 % dels contactes exportats d'un sistema de reserves) és d'un restaurant que gestionem a BL Gastro el 2026; el llindar de mil contactes per a llistes d'anuncis és el que exigeix Google. Són dades pròpies i condicions de la plataforma, no una mitjana del sector.
Preguntes freqüents
Abans d'enviar res
Cada quant ha d'enviar una newsletter un restaurant?
Un cop al mes, el mateix dia, amb un plat o una data i un botó de reservar. Cada setmana s'esborra sense obrir; «quan hi hagi alguna cosa» no surt mai.
Com aconsegueixo els correus dels meus clients?
Al formulari de reserva, amb una casella no marcada per defecte que digui què enviaràs i cada quant. Les caselles genèriques les marca molt poca gent: en un restaurant que portem, al voltant del 5 % dels contactes exportats del sistema de reserves havia acceptat.
Puc fer servir la llista de clients per a anuncis a Google o Instagram?
Només si és gran: Google necessita al voltant de mil contactes actius perquè una llista serveixi, i les llistes d'un restaurant amb el consentiment ben demanat rarament hi arriben. Abans d'això, la llista serveix per al correu mensual, no per anunciar-se.
Newsletter o WhatsApp?
Amb una llista de cent persones i una sala, WhatsApp: es llegeix i es reserva al mateix lloc. A partir d'uns centenars de contactes, el correu escala millor. Molts locals fan servir tots dos: WhatsApp per a grups i celebracions, correu mensual per a la resta.