El cap de setmana s'omple sol. És el moment on la majoria de restaurants concentra el pressupost de publicitat, perquè és on es veuen més reserves i més taules plenes. El problema és que aquest pressupost hi val poc: la gent ja hi anava abans de veure cap anunci.

El pressupost no és el problema

El que sol faltar és gent entre setmana, sobretot dilluns i dimarts. I aquí sí que un anunci pot canviar el resultat, perquè no compites amb la inèrcia del cap de setmana: competeixes amb algú que encara no ha decidit on sopar.

Moure el pressupost no vol dir gastar més. Vol dir preguntar-se, abans de configurar cap campanya, quins dies i quins torns necessiten gent de veritat. Sovint la resposta la té el mateix calendari de reserves del local, no cap eina de publicitat.

La publicitat no arregla un local buit. Arregla un dia concret buit.

Un cop es reparteix el pressupost pels dies correctes, el pas següent és mirar-ho cada setmana, no cada trimestre. El dimarts que costa omplir a l'abril no és el mateix que costa omplir al setembre, i la campanya s'ha de moure amb el calendari real del local, no amb un pla fet a principi d'any.

És una feina de seguiment constant, no d'un sol ajust. Però és l'única manera de saber si el que gastes entre setmana val la pena, o si simplement estàs pagant per gent que hauria vingut igual.