En resum: La fitxa de Google d'un restaurant és el lloc on més gent decideix si hi va o no hi va, i el que més locals tenen a mitges. En 40 restaurants que portem, el 87 % de les accions que surten d'un anunci són peticions de com arribar-hi, i van a parar a la fitxa, no al web. Aquesta és la llista completa, en l'ordre en què la revisem quan entra un client nou: nom i categoria, horari amb festius, carta en text, fotos pròpies i recents, botó de reservar, publicacions i preguntes, ressenyes respostes, i què mirar a l'informe. Cada punt costa menys d'una hora i cap no val diners.
La fitxa de Google (abans Google My Business, ara Perfil d'Empresa) és l'aparador que més gent veu i el que menys gent cuida, perquè no s'assembla a res: no és un web, no és una xarxa social i no l'ha feta ningú. Sol existir perquè Google la va crear sola, amb un horari que algú va posar el 2019 i una foto de la façana feta des d'un cotxe. I tanmateix, quan algú busca «on sopar» a les vuit del vespre, és l'únic que veu: un mapa amb tres fitxes. Si la teva està a mitges, tota la resta (els anuncis, Instagram, el web) treballa per a un aparador trencat.
Categoria principal i secundàries: «restaurant italià», no «restaurant»
El primer que mira Google per decidir si t'ensenya a algú és la categoria. «Restaurant» a seques competeix amb tots els del barri; «restaurant italià», «pizzeria» o «bar de tapes» et posa a la llista curta de qui busca això. La categoria principal és la que més et demanen; les secundàries (fins a nou), les altres coses que ets de debò: «bar de vins», «restaurant per a grups», «restaurant amb terrassa». El que no ets, no: una fitxa amb «cafeteria» perquè un dia vas fer esmorzars surt en cerques que no et porten ningú.
I el nom: el de la porta, sense més. Enganxar-li al nom un descriptor («Nom del local | Autèntica cuina siciliana») és temptador i no funciona: en un restaurant que portem, Google el va retallar pel seu compte i va deixar només la marca, i mentrestant la fitxa va estar en revisió. Què ha de dir el teu nom i què no, és cosa de marca i tindrà article propi: branding per a restaurants.
Horari, també festius i el d'estiu
L'error més freqüent i el que més ressenyes d'una estrella produeix: la fitxa diu que obres i estàs tancat. Hi ha tres horaris per mantenir, no un:
- El normal, per dia de la setmana, amb els dos torns separats si tanques entre dinar i sopar. «Obert de 13 a 23» quan tanques de 16 a 20 porta gent a les sis a una persiana abaixada.
- Els festius, un a un, amb antelació. Google te'ls pregunta abans de cada pont; contesta'ls. Un «podria estar tancat» a la fitxa el dia de la festa major és una taula perduda.
- El de temporada: la terrassa a l'estiu, el tancament d'agost, el de Nadal. Es pot programar amb data d'inici i de final; no cal recordar-se'n el dia abans.
I l'horari ha de ser el mateix a la fitxa, al web i a Instagram, amb el mateix format. Google compara, i quan no coincideix, desconfia dels tres. Un detall que explica per què importa tant: la gent no reserva mentre menja. En un restaurant que portem, la millor hora del dia en clics de reserva són les sis de la tarda, i el local obre a dos quarts de vuit. La fitxa treballa quan estàs tancat.
Carta en text dins de la fitxa, no només PDF
La fitxa admet la carta estructurada: seccions, plats, preus, descripció i foto per plat, en més d'un idioma. És la que Google ensenya quan algú busca «arròs de calamar» o «on menjar sense gluten», i la que llegeix en veu alta l'assistent del mòbil. El PDF que vas pujar a «fotos del menú» no serveix per a això: és una imatge, i Google no hi busca a dins.
Costa una tarda la primera vegada i deu minuts cada canvi de carta. En un local que portem, la carta de la fitxa té 68 plats en 12 seccions, en dos idiomes, amb preus; quan puja l'oli es canvia un número i ja està. El que no s'ha de fer: deixar la carta del 2023 perquè «no la mira ningú». La mira Google, i l'ensenya amb els preus vells a qui després es queixa a la ressenya.
Fotos pròpies i recents: quantes i de què
La fitxa té les fotos que puja el propietari i les que pugen els clients, i Google ensenya primer les que tenen més clics, no les teves. Així que l'única manera que la portada de la teva fitxa sigui la que vols és tenir fotos pròpies millors que les dels clients, i recents. El que cal, en aquest ordre:
- La façana de dia i de nit, perquè et trobin. És la foto que Google fa servir més vegades.
- La sala en servei, amb gent i sense posar: és el que la gent obre per veure «com és».
- Cinc o sis plats, els que més es demanen, amb la llum del local, no d'estudi.
- L'equip, treballant. Una fitxa amb cares rep més reserves que una fitxa amb plats sols.
- Una foto nova cada setmana, del que hi hagi: el plat d'avui, la terrassa amb estufes, la pissarra. No per la foto, sinó perquè Google premia les fitxes que es mouen.
Tot això surt de la mateixa sessió que alimenta Instagram i el web: fotografia gastronòmica feta una vegada en servei real i usada a tot arreu. Les fotos de banc d'imatges en una fitxa es noten des de la lluna, i a més Google les reconeix.
Botó de reservar que funcioni des del mòbil
La fitxa pot portar un botó de «Reservar» que obri el teu motor de reserves (TheFork, Restoo, CoverManager o el teu), i, si el motor està integrat amb Google, la reserva es fa sense sortir del mapa. Aquesta integració és la que dona les reserves que Google anomena «fetes des del perfil», i són reserves de debò: en un restaurant que portem les vam creuar amb el seu sistema i coincideixen. Si el botó no hi és, la gent truca (si estàs obert) o se'n va a la fitxa del costat.
El que cal comprovar, des d'un mòbil i no des de l'ordinador: que el botó obre el motor i no la home del web, que demana data, hora i persones en una pantalla, i que confirma a l'instant. Si porta a un formulari de «sol·licitud de reserva» que algú contesta demà, no tens reserves en línia. El que ha de tenir el web perquè aquest camí sigui curt és a web per a restaurants.
Publicacions setmanals i preguntes i respostes
Les publicacions de la fitxa són l'apartat que gairebé tothom ignora, i Google les ensenya sota l'horari a qui ja està mirant la teva fitxa: el plat de la setmana, la carta nova, l'horari de festes, l'esdeveniment. Una a la setmana, amb foto pròpia i dues línies; la mateixa foto que va anar al reel. El problema no és escriure-la, és la constància: en un client nostre, la cadència es va trencar dues vegades, amb quatre mesos en blanc, tot i tenir els calendaris preparats. L'únic que aguanta és programar-les; d'on surt el que es publica cada setmana és a estratègia de continguts en gastronomia.
I les preguntes i respostes: qualsevol pot preguntar a la teva fitxa («teniu opció sense gluten?», «s'hi pot anar amb gos?», «hi ha pàrquing?») i qualsevol pot contestar, inclòs un desconegut que no en té ni idea. Si no contestes tu, contesta el desconegut. La solució és avançar-se: escriu tu les deu preguntes que et fan per telèfon i contesta-les des del compte del local. Google les ensenya, i deixen de trucar-te per preguntar el mateix.
Ressenyes: ritme de resposta i què dir
Totes respostes, també la del senyor que va posar una estrella perquè plovia. No per cortesia, sinó perquè qui mira la teva fitxa llegeix les respostes per saber com tractes la gent, i perquè Google ho inclou entre els seus consells per posicionar millor al mapa. Com fer-ho, amb exemples, és a com respondre ressenyes de Google d'un restaurant; les regles curtes:
- En menys d'una setmana, i millor en dos dies. Una resposta a una ressenya de fa un any no la llegeix ningú.
- Amb el que va dir la persona: si anomena l'arròs o la terrassa, la resposta anomena l'arròs o la terrassa. És més humà i posiciona millor que ficar-hi la teva paraula clau.
- Cada resposta diferent. Una bateria de respostes calcades es llegeix com a automàtica, i Google també ho llegeix així.
- En l'idioma de la ressenya, sigui el que sigui.
- A les queixes, res de màrqueting. Reconèixer el fet, no prometre el que no es pot sostenir, i convidar a escriure al correu del local. Ficar «el millor restaurant italià de l'Eixample» a la resposta a algú que va marxar mal atès fa més mal del que repara.
I demanar-les, amb naturalitat: l'enllaç curt de ressenya de la fitxa al tiquet, al correu mensual o al QR de la taula. Mai comprar-les ni filtrar-les amb una app que només deixa passar les bones: Google ho detecta i la fitxa ho paga.
Què mirar a l'informe: com arribar-hi, trucades, clics al web
La fitxa té un informe propi (al perfil, apartat «Rendiment») i és el que més diu del teu negoci a Google, més que Analytics. El que importa, per ordre:
| Dada | Què és | Com llegir-la |
|---|---|---|
| Com arribar-hi | Gent que va demanar la ruta fins a la teva porta | La dada més propera a una visita que existeix. Compara-la amb el mateix mes de l'any passat, no amb l'anterior, i amb una setmana de retard: Google la segueix sumant diversos dies |
| Trucades | Gent que va prémer el telèfon des de la fitxa | Si baixen mentre pugen les reserves des de la fitxa, és bon senyal: la gent reserva on li costa menys |
| Reserves | Reserves fetes des del perfil, si el motor està integrat | Són reserves reals; creuar-les amb el sistema de reserves del local una vegada per confirmar-ho |
| Clics al web i a la carta | Gent que va voler veure més | Si hi ha molts clics al web i poques reserves, el problema és el web, no la fitxa |
| Cerques amb què et van trobar | Què va escriure la gent abans de veure la teva fitxa | Si et troben pel teu nom, tens marca; si per «restaurant italià Gràcia», tens categoria. L'ideal són les dues |
El que no cal mirar: les impressions (quantes vegades vas aparèixer). Pugen i baixen amb el que fa Google, no amb el que fas tu. Com es treballa la fitxa per pujar al mapa, més enllà de tenir-la completa, és a SEO per a restaurants, i el conjunt de canals en què la fitxa va primer, a la guia de màrqueting per a restaurants. Quan la fitxa està impecable, és quan té sentit pagar perquè surti més: aquest és el moment de Google Ads per a restaurants, no abans.
El 87 % de com arribar-hi és de 40 restaurants que gestionem a BL Gastro durant tretze setmanes de l'estiu del 2026; el nom retallat per Google, la carta de 68 plats, l'hora de les reserves i la cadència trencada són casos de clients concrets del 2026. Són dades pròpies, no una mitjana del sector.
Preguntes freqüents
Abans de tocar la fitxa
Què és la fitxa de Google d'un restaurant?
El perfil que apareix a Google Maps i al cercador quan algú busca el local o «on menjar» a prop: nom, categoria, horari, carta, fotos, ressenyes i botó de reservar. Abans es deia Google My Business; ara, Perfil d'Empresa. És gratis i la gestiona el propietari del local.
Puc posar al nom de la fitxa el tipus de cuina o el barri?
No: el nom ha de ser el de la porta. En un restaurant que portem, Google va retallar pel seu compte el descriptor que s'hi havia afegit i va deixar la fitxa en revisió mentrestant. El tipus de cuina va a la categoria; el barri, a l'adreça.
Quantes fotos ha de tenir la fitxa d'un restaurant?
Més que quantitat, ordre: façana de dia i de nit, la sala en servei, cinc o sis plats dels que més es demanen, l'equip, i una foto nova cada setmana. Pròpies, recents i amb la llum del local; res de banc d'imatges.
Quina dada de l'informe de la fitxa importa més?
Les peticions de com arribar-hi: és el més semblant a una visita que mesura Google. Als nostres comptes són el 87 % de les accions que surten d'un anunci. Es comparen amb el mateix mes de l'any anterior i amb una setmana de retard, perquè Google les segueix sumant diversos dies.