En resum: Un anunci de restaurant funciona quan diu una sola cosa (un plat, un moment o un preu, mai els tres) a algú que és a dos carrers amb gana, i li demana una acció concreta: reservar, trucar o venir. A Google, el text que millor converteix porta barri i hora; a Instagram, un vídeo del plat sortint del pas gravat en servei real; a la vorera, una pissarra amb una sola frase. En 40 restaurants que gestionem, el 87 % de les accions que surten d'un anunci són peticions de com arribar-hi, i cada acció va costar 0,48 € de mediana l'estiu del 2026. Aquí van 12 exemples d'anuncis per a restaurants que funcionen, per què funcionen, i el que Google no et deixa posar encara que sigui veritat.
Hi ha dos tipus d'anuncis de restaurant. El que fa l'agència perquè quedi bonic al seu portfoli, amb el logo girant i una frase de l'estil «on cada plat explica una història», i el que fa que un dimarts a un quart de deu entrin quatre persones que no et coneixien. El segon acostuma a ser força més lleig. Anem amb dotze d'aquests, agrupats segons on es veuen, i amb el copy escrit tal com l'escriuríem nosaltres.
Què fa que un anunci de restaurant funcioni: plat, preu o moment, mai els tres alhora
Un anunci de restaurant té mig segon i una sola oportunitat. Si intenta dir que tens bona carta, bon preu, terrassa, pàrquing i aire condicionat, no diu res. Els que funcionen trien una d'aquestes tres coses:
- Un plat. Concret, amb nom i cognoms: no «cuina de mercat», sinó l'arròs de calamar o la truita de llagostins.
- Un moment. El dia, l'hora o l'ocasió: el sopar de dimarts, el dinar d'empresa, el vermut de diumenge.
- Un preu. Només si forma part de la proposta (un menú, un «fins a les 20 h») i mai com a descompte sobre el preu normal, que això es paga després.
I a això s'hi afegeix el que gairebé ningú posa i més importa: on ets i quan obres, perquè qui busca restaurant en busca un a prop i obert ara. La resta de canals i el seu ordre són a la guia de màrqueting per a restaurants; aquí anem directes als exemples.
Exemples a Google (Search i Maps): text que esmenta barri i hora
A Google l'anunci és text, i competeix amb tres textos més. Guanya el que més s'assembla al que la persona ha escrit i li diu que és a prop i obert.
1. Barri i hora al titular
«Sopar al Poblenou · Cuina oberta fins a les 23 h». No ven res: informa. I és just el que algú que ha escrit «restaurant poblenou» a les 21:40 vol saber. Als nostres comptes, un terç de les accions passa entre les quatre i les vuit de la tarda, quan la gent encara no ha decidit; dir-li que hi arriba a temps és la meitat de la feina.
2. El plat amb nom
«Arròs de calamar i botifarra · Reserva taula». Un plat concret filtra: qui no vol arròs no hi fa clic, i no el pagues. Qui sí que el vol, ja està mig assegut. Funciona millor que «cuina catalana de mercat», que ho diuen quatre-cents restaurants més.
3. El moment que costa omplir
«Sopar de dimarts sense esperar · Reserva en 2 tocs». Aquest anunci no surt el dissabte: va programat per dies i hores als torns que et falten. El dissabte s'omple sol i l'anunci només pagaria per taules que ja tenies; ho expliquem a publicitat per a restaurants: per què els dimarts es poden omplir igual que els dissabtes.
4. Per al turista: el lloc i l'any, no la història familiar
«Since 1931 · Barcelona». En un bar històric que portem, els titulars en anglès amb l'any de fundació i la ciutat van ser els millors del grup; la història de la família, que en castellà era la que més funcionava, en anglès va quedar l'última. El turista no té context per valorar el teu avi; compra la icona. Mateix bar, dos anuncis.
5. L'anunci de Maps és la teva fitxa
Al mapa, l'anunci no té text propi: ensenya la teva fitxa de Google, amb les teves fotos, el teu horari i les teves ressenyes. Si la fitxa menteix o té fotos de banc d'imatges, estàs pagant per ensenyar un local que no és el teu. El 87 % de les accions de les nostres campanyes són «com arribar-hi», i surten d'allà. Per això la fitxa va abans que qualsevol anunci: el servei complet és a Google Ads per a restaurants.
Exemples a Instagram i Meta: vídeo de plat en servei real
A Instagram ningú busca restaurant: el troba. L'anunci ha de semblar una publicació del local, no un anunci, i el que millor funciona és el que ja passa a la sala.
6. El plat sortint del pas
Deu segons, sense música de catàleg, amb el so de la cuina. El plat s'acaba, surt, el recullen. Text a sobre: el nom del plat i el barri. Res més. El reel que porta reserves gairebé mai és el més car; acostuma a ser el més ximple.
7. Les mans que el fan
Qui cuina, muntant el plat, sense guió i sense mirar a càmera. Vint segons. És l'anunci que més es desa i el que més s'envia amb un «hi anem?». Gravat en servei real, no en una sessió amb actors: es nota des de la lluna, i a més costa la meitat.
8. La sala un dijous a dos quarts de tres
Plena, amb soroll, amb gent que no mira a càmera. És la prova social que Google no et deixa escriure i que Instagram et deixa ensenyar. Funciona per al torn que ensenyes: si vols omplir sopars, grava un sopar.
9. Grups i celebracions, a dos quilòmetres
Un anunci de Meta segmentat per radi al voltant del local, amb la taula llarga parada i una frase: «Taula per a 12 un divendres. Sense menú tancat». Les celebracions es decideixen en un grup de WhatsApp, i en aquell grup algú ha vist el teu anunci aquesta setmana. Què publicar sense anunciar tindrà article propi: Instagram per a restaurants.
Exemples de cartelleria i local: el que es veu des de la vorera
L'anunci més vist del teu restaurant el veu gent que ja és al davant. I gairebé sempre diu massa.
10. La pissarra amb una sola cosa
«Avui, arròs de calamar. Fins a les 16 h». Una frase, lletra grossa, i que es pugui llegir des de l'altra vorera. La pissarra amb nou plats i tres preus no la llegeix ningú: és una carta dempeus.
11. L'aparador que diu l'hora
«Cuina oberta fins a les 23:30» a la porta, amb una lletra que es llegeixi de nit. És la pregunta que es fa tothom qui passa a les 22:50 amb gana, i la que gairebé cap local contesta des de fora. Costa un vinil.
Exemples per a dies fluixos: l'oferta que no devalua
12. El plat que només hi ha el dimarts
«Els dimarts, escudella. Només els dimarts». Un plat que no és a la carta la resta de la setmana dona un motiu per venir aquell dia sense tocar el preu de res. El «2x1» o el «20 % entre setmana» omple una vegada i ensenya el teu client a esperar el descompte; el plat del dimarts ensenya a venir el dimarts. I si tens la llista de qui ja ha vingut, aquell missatge arriba per WhatsApp sense pagar cap anunci: com fer-ho és a email màrqueting per a restaurants.
El que no pots posar en un anunci de restaurant a Google (encara que sigui veritat)
Això ho hem après rebuig a rebuig. Google revisa el text de cada anunci a l'instant i tomba el lot sencer si un dels textos no passa, sense dir-te quin. Les quatre ensopegades de sempre:
| El que poses | Què passa | Què posar-hi en lloc seu |
|---|---|---|
| Nota i ressenyes («4,8★ amb 2.800 ressenyes») | Rebutjat: valoracions sense font verificada, i el símbol de l'estrella ja viola la política de puntuació | Res: les ressenyes de la teva fitxa ja es veuen a l'anunci de Maps. Fes servir horari, zona o plat |
| Superlatius («el millor arròs», «número 1», «únic») | Rebutjat: afirmació superlativa sense font | «Especialistes en arròs», «arròs de calamar els dimarts», «cuina oberta fins a les 23 h» |
| Alcohol al titular («Còctels i vins») | Limitat: l'anunci se serveix menys i en menys llocs, i a PMax arrossega el grup sencer | El plat o l'ambient al titular («picant de debò», «terrassa»); la beguda, si de cas, a la descripció |
| Signes i majúscules («OFERTA!!», «RESERVA JA») | Rebutjat o limitat per puntuació i ús de majúscules | Una exclamació al final d'un titular sí que passa: «Celebra el teu aniversari aquí!» |
Font: rebutjos i limitacions registrats als comptes de Google Ads que gestionem el 2026; les xifres d'accions i cost, de 40 restaurants durant tretze setmanes de l'estiu del 2026. Són dades pròpies.
Plantilla: com demanar un anunci al teu equip o a la teva agència
Si demanes «un anunci per al restaurant» et donaran el del logo girant. Demana això, en sis línies, i te'n donaran un que omple:
- Per a quin torn. «Els sopars de dimarts i dimecres», no «per tenir més gent».
- Per a qui. Qui viu o treballa a deu minuts, o el turista que dorm al barri. Són dos anuncis diferents.
- Una sola cosa a dir. El plat, el moment o el preu. Tria.
- Què ha de fer qui el vegi. Reservar, trucar o demanar com arribar-hi. Una, no les tres.
- On es veurà. Google quan busquen, Instagram quan no busquen, la vorera quan ja són al davant.
- Com ho mesurarem. En accions (com arribar-hi, trucades, reserves) i en el que costa cadascuna, no en impressions. Per calibrar: als nostres comptes, 0,48 € per acció de mediana.
Si l'anunci que et lliuren no contesta les sis, no està acabat. I si qui el fa no sap dir-te quant costarà cada acció, tampoc.
Preguntes freqüents
Abans d'encarregar l'anunci
Quant costa un anunci per a un restaurant?
A Google es paga per clic, i el que importa és el cost per acció: als 40 restaurants que gestionem, 0,48 € de mediana per cada persona que va demanar com arribar-hi, va trucar o va prémer reservar. La inversió mensual dels nostres clients està entre 350 i 600 € de mitjana, a banda de la gestió.
Hi poso el plat o el preu, a l'anunci?
Una de les dues coses, no totes dues. El plat amb nom filtra qui el vol; el preu només si forma part de la proposta (un menú, un horari), mai com a descompte sobre el preu normal.
Puc posar les meves ressenyes i la meva nota a l'anunci?
Al text d'un anunci de Google, no: el rebutja per valoracions sense font verificada, i el símbol de l'estrella ja incompleix la política. Les ressenyes de la teva fitxa es veuen soles a l'anunci de Maps, que és on pesen.
Un anunci d'Instagram omple un dimarts?
Rarament sol. Instagram decideix reserves entre dues opcions i omple grups i celebracions; el dimarts s'omple amb l'anunci de Google programat per a aquell dia i amb el missatge a qui ja ha vingut.