En resum: Sortir en un mitjà fa molt de goig i de vegades no porta ni una taula. Abans de perseguir premsa, crítics o influencers gastronòmics ens fem tres preguntes: si ho llegeix gent que pot venir, si encaixa amb el restaurant i si es podrà saber si ha portat algú. La premsa té sentit quan hi ha notícia (obertura, carta nova, aniversari), amb dossier i fotos preparats. Un crític no es persegueix: se li facilita la feina i se’l serveix com a qualsevol taula. A un influencer se li mira d’on són els seguidors, què es paga, què s’entrega i amb quins drets, per escrit i amb la col·laboració marcada com a publicitat. Les llistes de pagament, els premis amb placa i el sopar a canvi d’«una story» no valen la pena. Una aparició que porta taules es nota la setmana següent a les reserves i a les cerques del nom.
Sortir en un mitjà fa molt de goig. L'emmarques, el puges a stories, t'escriu la teva mare (dues vegades). I de vegades no porta ni una taula. La premsa gastronòmica, els crítics i els influencers gastronòmics et poden omplir el restaurant o fer-te perdre un mes sencer perseguint una menció que no llegeix ningú del teu barri. Això és el que mirem nosaltres abans de dedicar ni un minut a una aparició.
Tres preguntes abans de perseguir una aparició
1. Ho llegeix gent que pot venir?
Un reportatge en un mitjà d'una altra ciutat queda diví a la paret i no omple un dimarts. La proximitat va abans que la mida: millor deu mil lectors de la teva ciutat que mig milió repartits pel món, per molt que el mig milió llueixi més al sopar de Nadal.
2. Encaixa amb el que ets?
Una taverna de menú del dia en una llista de «restaurants per demanar matrimoni» aconsegueix una visita desorientada, una ressenya estranya i poca cosa més. El mitjà, el crític o el perfil han de parlar al teu client, no a un que no tindràs mai.
3. Podràs saber si ha portat algú?
Si no hi ha manera de mesurar-ho, és una aposta. De vegades val la pena apostar; el que no val és fer-ho sense saber que estàs apostant. Com es mesurarà es decideix abans, no després.
Premsa: quan té sentit trucar a un periodista
Un periodista necessita una notícia, no un restaurant que existeix (existir, existim tots). Les tres que gairebé sempre ho són: una obertura, un canvi de carta i un aniversari. Per a aquests moments preparem el dossier de premsa, les fotos i la relació amb els mitjans gastronòmics. Fora d'aquests, enviar una nota de premsa cada mes només aconsegueix una cosa: que deixin d'obrir-les. On encaixa la premsa en el conjunt, al costat de fires, marques i restaurants, és a què és el màrqueting gastronòmic.
Crítics gastronòmics: no es persegueixen
A un crític no se'l convida a canvi de res ni se li escriu deu vegades. Enviar-li un pernil tampoc compta com a estratègia. Se li facilita la feina: que sàpiga que existeixes, que trobi la carta i unes fotos decents sense haver-les de demanar, i que el dia que vingui mengi exactament igual que qualsevol altra taula. La resta no depèn de tu, i està molt bé que sigui així.
Influencers gastronòmics: què mirar abans de dir que sí
- D'on són els seus seguidors. Si la majoria viu lluny, aquest abast et serveix per presumir i per a res més.
- Si encaixa amb el teu local i amb el teu preu.
- Què es paga i què es lliura: tarifa, nombre de peces i dates, per escrit.
- Els drets d'ús: si podràs fer servir aquell vídeo a les teves xarxes i als teus anuncis, i durant quant de temps.
- Com es mesurarà quantes taules porta.
I una cosa que no és opcional, per molt que es faci els ulls grossos: una col·laboració pagada ha d'anar identificada com a publicitat, també quan el pagament és el sopar.
| Via | Quan té sentit | Què costa | Com es mesura | Error típic |
|---|---|---|---|---|
| Premsa gastronòmica | Amb notícia: obertura, carta nova, aniversari | Dossier, fotos i temps; no es paga | Cerques del nom i reserves la setmana següent | Nota de premsa mensual sense notícia |
| Crítics | No es persegueix: carta i fotos a mà, servei igual que a qualsevol taula | Res | La ressenya, si arriba | Convidar, insistir o enviar un pernil |
| Influencers | Perfil de la teva ciutat, que encaixi amb el teu local i el teu preu | Tarifa o sopar + peces, dates i drets d’ús, per escrit | Plat, codi o pregunta en reservar («com ens has conegut?») | Seguidors llunyans, res per escrit, sense marcar com a publicitat |
| Llistes i premis de pagament | Mai | La quota o la placa | No es pot | Confondre-ho amb premsa |
El que no val la pena perseguir
- Les llistes dels «deu millors» en què s'entra pagant.
- Els premis que t'escriuen per dir-te que has guanyat i, de passada, quant costa la placa.
- Els perfils amb molts seguidors i cap comentari d'algú de la teva ciutat.
- El sopar a canvi d'«una story», sense res per escrit.
Com saber si ha portat taules
- Preguntar en reservar: «com ens has conegut?». És gratis, es triga quatre segons i gairebé ningú ho fa.
- Un plat, un menú o una paraula que només surti en aquella publicació.
- Mirar les reserves i les cerques del nom del restaurant a Google els dies següents.
La nostra regla és senzilla: una aparició que porta taules es nota la setmana següent, a les reserves i a les cerques del nom del local a Google. La que no en porta deixa fotos boniques, un marc a la paret i poca cosa més. Si no hi ha manera de mesurar-la abans de dir que sí, gairebé segur que no valia la pena perseguir-la. On encaixa la premsa entre la resta de canals (i per què no és el primer) ho trobaràs a la guia de màrqueting per a restaurants.
Preguntes freqüents
Abans d'invertir en premsa o en influencers
Quant cobra un influencer gastronòmic?
Depèn del seu abast i del que se li demani. Per això es negocien alhora la tarifa, el nombre de peces i els drets d'ús, i es deixa per escrit.
Serveix convidar a sopar a canvi d'una publicació?
Pot servir si el perfil és de la teva ciutat i encaixa amb tu. Tot i així és una col·laboració: convé acordar què es publica i quan, i ha d'anar identificada com a publicitat.
Quan s'ha d'enviar una nota de premsa?
Quan hi ha una notícia: una obertura, un canvi de carta o un aniversari. Amb el dossier i les fotos preparats abans d'enviar-la, no després.
Treballeu fora de Barcelona?
Sí. Treballem a Barcelona i Catalunya, i també a Madrid, València, Màlaga i la resta d'Espanya.