En resum: Instagram per a restaurants no va d'aconseguir seguidors: va de fer que algú que ja està pensant a sortir a sopar vegi com és el teu local i acabi de decidir-se. El que funciona el 2026 és el que passa de debò a la sala, gravat en servei real: el plat sortint pel passaplats, les mans que el fan, la sala plena, l'equip, el que diuen els clients i el que canvia aquesta setmana. En un restaurant que portem, de 40 reels de sis mesos, els que van funcionar millor, també quan els vam fer servir com a anunci, van ser els que ensenyaven el lloc, no els muntatges de plats, i duraven entre 12 i 22 segons; els de més d'un minut no els acabava ni el 10 %. Aquí va què publicar, què no, un calendari setmanal realista i com enllaçar el perfil amb la reserva.
L'Instagram d'un restaurant el sol portar qui té menys temps i més bona voluntat: el nebot, la parella del propietari, el cambrer que «en sap». I sol acabar en un feed de fotos de plats iguals, un sorteig d'un sopar per a dos que atrau gent d'una altra província i un «segueix-nos per saber-ne més» que no segueix ningú. No és culpa de qui el porta: és que ningú no li ha dit què vol veure la persona que hi ha a l'altra banda, que no és el xef ni l'agència. És algú amb gana mirant el mòbil.
Què espera veure qui busca on menjar (no el xef, el client)
Ningú no obre Instagram per veure anuncis de restaurants. Però molta gent, abans de reservar, obre el teu perfil per veure «com és»: si la sala és de sopar tranquil o de celebració, què s'hi menja de debò, si hi ha terrassa, si està ple un dijous. L'Instagram per a restaurants que funciona respon a això en deu segons de passar el dit. És l'última ullada abans de reservar, no la primera; per això a la nostra guia de màrqueting per a restaurants va després de la fitxa de Google i dels anuncis, i no abans.
Això canvia el que cal publicar. No el que t'agrada a tu ni el que queda bonic a la quadrícula: el que resol el dubte d'algú que ja té mig decidit venir. Un plat que fa venir gana, una sala que es veu viva, un equip amb cara, un horari que s'entén.
Abans de publicar res: un perfil que s'entén en cinc segons
El que veu algú en obrir el teu perfil decideix més que les últimes vint publicacions. Quatre coses, i cap no demana més d'una tarda:
- El nom, amb què ets i on. El camp «nom» (no l'usuari) es busca dins d'Instagram: «Nom del local · Arrossos a Poblenou» es troba; el nom i prou, no.
- La biografia en tres línies: què s'hi menja, on ets i l'horari, i com es reserva. Sense frases de tassa.
- El botó de reservar que obri el mateix motor que la web i la fitxa de Google, i l'enllaç a la carta en text, no a un PDF.
- Tres publicacions fixades que responguin a les tres preguntes de sempre: la sala, el plat que més es demana i com reservar.
Els sis formats que funcionen en un restaurant
Amb els restaurants que portem fem servir sis tipus de publicació, i van rotant. Cap no necessita més que un mòbil i algú del local durant el servei.
| Format | Què ensenya | Per a què serveix | Com |
|---|---|---|---|
| El plat | Un plat concret sortint pel passaplats, amb el seu nom | Que faci venir gana i que se sàpiga què es demana | Reel de 10-15 segons o foto; sense muntatge de vuit plats seguits |
| La sala | Plena, en servei, amb gent que no mira a càmera | Decidir entre dues opcions; és la prova que el lloc funciona | Reel de 12-22 segons amb so ambient; és el que funciona millor |
| L'equip | Qui cuina i qui serveix, fent la seva feina | Confiança; la gent reserva on hi ha persones | Carrusel de fotos o reel de 20 segons sense guió |
| El procés | Les mans: pastar, emplatar, obrir una ostra | Explica l'ofici millor que el plat acabat | Reel curt, de prop, sense música de catàleg |
| El que diuen | Una ressenya real, amb la resposta del local | Prova social que els anuncis de Google no deixen escriure | Story o publicació senzilla, text llegible, sense estrelles inventades |
| El que canvia | Carta nova, plat de temporada, horari de festes, un esdeveniment | Donar un motiu per venir aquesta setmana, no «algun dia» | Story amb data, i publicació si dura més d'una setmana |
Les durades i el format que funciona millor surten d'analitzar els 40 reels de sis mesos d'un restaurant que portem: abast, retenció i desats de cadascun, creuats amb el rendiment dels que es van fer servir com a anunci. Són dades pròpies d'un local, no una mitjana del sector.
Com es grava perquè no sembli un anunci, amb les seves cinc peces, ho expliquem a xarxes socials per a restaurants. Aquí només un recordatori que les dades ens repeteixen: el vídeo que ven el lloc guanya al vídeo que ven el plat. Un muntatge de plats podria ser de qualsevol restaurant; una sala plena un dijous a dos quarts de tres només pot ser la teva.
Calendari setmanal mínim: dues publicacions i stories gairebé cada dia
La constància pesa més que la quantitat, i la constància es perd a l'agost, per Nadal i la setmana que falta un cuiner. Per això el calendari ha de ser petit i s'ha de complir:
- Dues publicacions al feed per setmana: un reel i un carrusel de fotos, alternant els sis formats. Si només en pots fer una, que sigui una i que no sigui un anunci: ja vas per davant de mig carrer.
- Una story gairebé cada dia de servei: el plat del dia, la taula que acaba de sortir, el cartell de la porta. No cal editar res.
- Carrusels de deu fotos com a màxim, i millor de sis o set. Instagram n'admet vint, però ningú no passa de la vuitena i les eines de programació s'encallen a partir de deu.
- Una sessió de gravació al mes, durant el servei real, de la qual surten les publicacions del mes. La resta del temps, el mòbil.
El que publiques es decideix abans de la setmana, amb la carta i el calendari de servei al davant, no el dimarts a les onze de la nit amb el mòbil al llit. Si vols que ho faci algú per tu (calendari, gravació, publicació i respostes), això és la gestió de xarxes socials per a restaurants.
Fotos pròpies contra banc d'imatges: la diferència en reserves
Una foto de banc d'imatges a l'Instagram d'un restaurant es nota des de la lluna: l'amanida que no és teva, la parella que somriu massa, la llum d'estudi. I té un cost que no surt en cap factura: la persona que reserva per aquella foto arriba, el local no s'hi assembla, i ho explica en una ressenya. Les fotos pròpies, en servei real, amb la llum que hi ha, ensenyen el que la gent es trobarà; i quan el que es troba és el que va veure, torna.
No cal una producció. Cal algú del local amb el mòbil durant el servei i, un cop al mes, una sessió seriosa que alimenti també la fitxa de Google, la web i els anuncis: fotografia gastronòmica feta un cop i usada a tot arreu. La diferència en reserves no la dona la càmera: la dona que la sala de la foto sigui la sala de debò.
Què no publicar: mems, frases, sortejos encadenats
El que treu reserves, per ordre de freqüència:
- Sortejos encadenats. Un sorteig d'un sopar per a dos porta seguidors que volen sopar gratis, molts de fora, i ensenya la teva clientela a esperar el següent. Un l'any, amb motiu; mai un al mes.
- Frases i mems. «El bon menjar és un art» sobre un fons beix no ha omplert cap taula en tota la història d'Instagram.
- Descomptes. «20 % entre setmana» omple un cop i devalua la resta. El plat que només hi ha el dimarts omple el dimarts.
- La carta sencera, plat a plat, un dia rere l'altre. És un catàleg, i els catàlegs no es segueixen.
- Notes i estrelles inventades o blocs de hashtags. Les ressenyes, reals i amb la seva resposta; els hashtags, tres o quatre del barri i del plat, no trenta.
I als comentaris i missatges, el mateix que a la sala: respondre a tothom, sense emojis de farciment, amb el fet quan hi ha queixa (què va passar, no un sopar gratis) i amb fermesa quan la crítica no té raó. Qui pregunta per missatge si hi ha opció sense gluten a les onze de la nit és una reserva, si algú respon abans de demà.
Com enllaçar Instagram amb la fitxa de Google i la reserva
Instagram no reserva: envia a reservar. La feina és que el camí sigui curt i porti al mateix lloc que tota la resta:
- El botó de reservar del perfil obre el mateix motor que la web i la fitxa de Google, amb enllaç directe i sense pàgina intermèdia.
- La fitxa de Google diu el mateix que el perfil: nom, adreça, horari amb festius i telèfon idèntics. Si canvia l'horari, canvia als tres llocs el mateix dia.
- Les fotos bones van a la fitxa, no només al feed. Als nostres comptes, el 87 % de les accions que surten d'un anunci són peticions de com arribar-hi, i van a parar a la fitxa, no a Instagram.
- El que canvia es publica als dos llocs: la carta nova, l'horari de festes, el plat de temporada. A Instagram com a story; a la fitxa com a publicació, que Google la llegeix.
- Facebook continua existint per a la gent que reserva per allà i per a les celebracions d'empresa: es publica el mateix des de la mateixa eina, sense feina extra, i es respon igual.
Si a més vols pagar perquè et vegin els que encara no et coneixen, l'anunci que funciona a Instagram és el mateix contingut (la sala, el plat, les mans), segmentat a dos quilòmetres del local: hi ha exemples a anuncis per a restaurants: 12 exemples que funcionen. Què explicar quan ja has ensenyat tota la carta és a estratègia de continguts en gastronomia.
Preguntes freqüents
Abans d'obrir l'app
Quantes vegades a la setmana ha de publicar un restaurant a Instagram?
Dues publicacions al feed (un reel i un carrusel) i una story gairebé cada dia de servei és un ritme que es pot mantenir tot l'any. Una sola publicació a la setmana, constant i que no sigui un anunci, ja és més del que fa la majoria.
Instagram omple un dimarts?
Poques vegades tot sol. Instagram decideix reserves entre dues opcions i omple grups i celebracions; el dimarts s'omple amb l'anunci de Google programat per a aquell dia i amb el missatge a qui ja va venir. Instagram és l'última ullada, no la primera.
Serveixen els hashtags el 2026?
Poc, i mai en bloc. Amb tres o quatre del barri i del plat n'hi ha prou; el que de debò fa que et trobin dins d'Instagram és el camp «nom» del perfil amb què ets i on ets.
Cal continuar a Facebook?
Sí, sense esforç extra: es publica el mateix des de la mateixa eina. Hi ha clientela que reserva i pregunta per allà, sobretot per a celebracions i dinars d'empresa, i els anuncis de Meta surten als dos llocs.