En resum: Ningú obre Instagram per veure anuncis, i un reel de restaurant que fa olor de publicitat al primer segon es passa: el logo girant, la música de catàleg, el plat quiet sobre fons blanc i el «vine a provar-ho!». El que sí que es mira és el que sembla gravat per algú del local: el plat sortint del pas, les mans que el fan, la sala en servei, qui cuina explicant una sola cosa i el que canvia aquesta setmana. Es grava en vertical, amb la llum i el so del local, sense logo al principi i en quinze segons. Es publica amb una cadència constant que segueix el restaurant: carta, temporada, esdeveniments i dies per omplir. Després no es miren els seguidors, que no sopen, sinó els desats, els compartits, els missatges que pregunten per reserves i quina peça va coincidir amb una setmana millor. El reel que porta reserves gairebé mai és el més car.
Les xarxes socials per a restaurants tenen un problema de base: gairebé tothom les fa servir per anunciar-se, i ningú, mai, no ha obert Instagram pensant «a veure quins anuncis em posen avui». El teu reel competeix amb el gos d'un desconegut, amb una recepta de tres ingredients i amb el casament d'una cosina segona. Si al primer segon fa olor de publicitat, el dit continua baixant sense el més mínim remordiment. Mirem com evitar-ho: què gravar, com gravar-ho i què mirar després per saber si ha servit d'alguna cosa.
Per què un reel que sembla un anunci no funciona
Un anunci es reconeix abans d'entendre'l. El logo que entra girant, la música de catàleg, el plat quiet sobre fons blanc i el text «Vine a tastar-lo!» amb tres flametes. Tot això crida a qui mira que algú li vol vendre alguna cosa, i el que fa la gent quan li criden és marxar.
El que sí que es mira és el que sembla gravat per algú del local: el plat sortint del pas, la planxa sonant, la sala a mig omplir un dijous qualsevol. No ha d'estar mal fet. Ha de semblar veritat, que és força més difícil.
| Element | Sembla un anunci | Sembla del local |
|---|---|---|
| Arrencada | Logo que entra girant | El plat sortint del pas, amb la mà que el deixa |
| Imatge | Plat quiet sobre fons blanc, plató | Mans, planxa, sala a mig omplir un dijous |
| So | Música de catàleg | La planxa, la sala, la veu de qui cuina |
| Text | «Vine a provar-ho!» amb tres flametes | Una sola cosa, explicada per qui la fa |
| Durada | 30 segons o més | Quinze, si s’entén |
| Enquadrament | Horitzontal, de catàleg | Vertical, a l’alçada dels ulls d’un client |
| Què es mesura després | Visualitzacions i seguidors | Desats, compartits, missatges i reserves d’aquella setmana |
Què gravar: cinc peces que sí que semblen del local
1. El plat quan surt
No el plat posant com en una orla: el plat en el moment en què surt, amb el seu vapor i amb la mà que el deixa al pas. És la versió en vídeo de «mare meva, quina pinta».
2. Les mans que el fan
Tallar, muntar, acabar. Deu segons de procés expliquen per què aquell plat costa el que costa millor que qualsevol text, i sense donar la llauna.
3. La sala en servei
Amb el seu soroll, les seves rialles i les seves copes. Una sala plena no es descriu, s'ensenya: és la prova que a altra gent ja li agrada.
4. Qui cuina, explicant-ho
Vint segons de la persona que fa el plat explicant una sola cosa. Sense guió d'agència, que es nota des de la lluna.
5. El que canvia
El plat nou, la temporada, el vi que acaba d'arribar. És l'única excusa honesta per dir «vine aquesta setmana».
Com es grava perquè no sembli un anunci
Nosaltres gravem en servei real, al local, sense bancs d'imatges ni plató. Les regles caben en un tovalló:
- En vertical, i a l'altura dels ulls d'un client.
- Amb la llum del local, que és la que es trobarà qui vingui.
- Amb el so de veritat: la planxa, la sala, la veu de qui cuina.
- Sense logo al principi. El nom del restaurant ja surt al perfil, tranquil·litat.
- Curt: si s'entén en quinze segons, no en calen trenta. Gairebé mai no en calen trenta.
Cada quan publicar
Amb una cadència constant durant tot el mes: ni cinc publicacions en una setmana d'entusiasme ni tres setmanes de silenci administratiu. El calendari es fa abans de començar i segueix el restaurant: la carta, la temporada, els esdeveniments i els dies que vols omplir. Què publicar cada setmana, amb els sis formats i el perfil que converteix, és a Instagram per a restaurants. I d'on surt el que es publica cada setmana, amb les quatre fonts d'un restaurant, a estratègia de continguts en gastronomia.
Què mirar després, i què no
Els seguidors no sopen. El que interessa és una altra cosa:
- Desats i compartits: algú l'ha enviat a la persona amb qui hi anirà. Això és mitja reserva.
- Missatges que pregunten per reserves, per horaris o per si hi ha terrassa.
- Quina peça coincideix amb més reserves, creuant les dates de publicació amb el calendari de servei.
Aquest encreuament és l'informe que lliurem cada mes: abast i interacció, sí, però al costat del que ha entrat per la porta.
I la paradoxa que veiem cada mes: el reel que porta reserves gairebé mai no és el més car. Sol ser el més ximple: el cuiner traient el pa, la sala plena a dos quarts de tres, les postres que no caben al plat. El que es va gravar per semblar un anunci es mira, es reconeix com a anunci i es passa. Per això no mesurem quin va quedar més bonic, sinó quin va coincidir amb una setmana millor. I si vols veure quina part de la feina és Instagram i quina part és tota la resta, ho tens a la guia de màrqueting per a restaurants.
Preguntes freqüents
Abans de deixar les xarxes en mans d'algú
Instagram o TikTok?
On sigui el teu client. Treballem totes dues, i el mateix vídeo en vertical serveix per a totes dues, així que no cal triar el primer dia.
He de sortir jo als vídeos?
No cal. Però un restaurant hi guanya molt quan es veu qui cuina, així que si algú de l'equip s'anima, millor que millor.
Puc continuar publicant jo?
Sí. No substituïm la teva veu: la mantenim, i ens ocupem de planificar, gravar, editar, publicar i respondre perquè no depengui que algú trobi una estona entre serveis.
Quant de temps cal signar?
Sis mesos, amb sortida lliure al tercer si no està funcionant.